La Costa Brava podria ser el paratge perfecte per acollir el segon refugi de dofins . El projecte, liderat per l'ONG Nova Eucària, encara es troba en fase d'estudi per determinar quin és l'espai més idoni per socórrer aquests mamífers aquàtics, i la costa gironina sembla que seria una de les principals candidates. L'objectiu és que aquest santuari aculli els 22 dofins que actualment es troben en captivitat a Catalunya, així com cetacis procedents d'altres països i puguin viure en condicions de semillibertat. No obstant això, el projecte no està lliure de crítiques, i és que degut a la complexitat de la iniciativa cal valorar factors molt diversos des del punt de vista legal, econòmic, ambiental, tècnic i, el més determinant, que doni solució a la problemàtica existent.
Una necessitat creixent
En un context de canvi de sensibilitat i mentalitat, cada cop són més els països d'arreu del món que prohibeixen els dofinaris: països com França, Alemanya i el Regne Unit han vetat ja els centres d'acollida de cetacis en captivitat. A Catalunya, l'abolició dels aquaris per a dofins també està en procés, i és que el mes de juny el Parlament va posicionar-se per unanimitat a favor d'una proposició de llei per abolir aquests espais. En aquest sentit, hi ha la necessitat creixent de buscar un nou hàbitat per a animals que han viscut en captivitat i que, segons els experts, no sobreviurien en condicions de llibertat absoluta, ja quehan perdut molts dels instints propis de l'espècie.
La directora de Nova Eucària, Anna Carbonell, apunta en declaracions a Diari de Girona que actualment hi ha «una llista molt llarga d'espera». Tan sols hi ha un santuari de dofins al món, situat a Baltimore (als Estats Units) i encara no està consolidat del tot: es preveu que entri en funcionament el 2021. A Europa, fa anys es va iniciar un projecte de refugi a l'illa grega de Lipsi, però amb la crisi va quedar aturat, ja que depenia únicament de finançament públic. És per aquest motiu que des de Nova Eucària, una de les impulsores de la proposició de llei, parlen de la «necessitat» i «oportunitat» de crear un refugi a Catalunya. De fet, la possibilitat de concepció d'aquest espai queda inclosa en la proposta esmentada, que encara es troba en període d'esmenes. Així, un requisit imprescindible per tirar endavant el projecte és que la llei s'aprovi i entri en vigor. Carbonell calcula que, «si res falla», s'aprovarà durant el 2019, entre els mesos d'octubre i novembre. D'altra banda, la qüestió econòmica també té un pes important, i és que la construcció, habilitació i manteniment d'un espai d'aquestes característiques requereix un gran finançament. Carbonell apunta que des de l'ONG han contactat amb el sector privat i que ja hi ha diverses empreses disposades a col·laborar econòmicament, per la qual cosa aquest aspecte «ha deixat de ser un inconvenient». De moment, però, aquestes prefereixen restar a l'anonimat per evitar possibles pressions, tal com explica la directora de l'ONG.
Costa catalana sota lupa
Un altre aspecte clau a considerar és l'impacte que suposaria la construcció d'un santuari de dofins en l'entorn natural. És per això que actualment els experts estan treballant en diverses ubicacions dins la costa catalana per veure quin seria el millor espai per instal·lar el refugi, tot i que la Costa Brava té «moltes possibilitats».
«La idea és que no entri en contradicció amb espècies autòctones per tal de mantenir l'equilibri: que per salvar uns animals no en perjudiquem uns altres, és per això que cal contemplar totes les opcions» explica Carbonell, que remarca la importància d'aquest estudi, ja que «és el que determinarà la viabilitat real del projecte».
Alguns dels indicadors a tenir en compte per escollir la seva ubicació és la pressió humana, sigui turística o industrial. En aquest sentit, Carbonell indica que caldria trobar una situació dins la Costa Brava on aquesta pressió estigués controlada. Segons Carbonell, els primers resultats es donaran a conèixer després de l'estiu.
El santuari consistiria en una zona acotada per als dofins, a través de xarxes, des d'on podrien interactuar amb el medi natural i estarien cuidats i alimentats per especialistes i veterinaris. Des de l'ONG apunten que podria tenir també usos educatius, però «sota cap concepte» convertir-se en un zoo. Carbonell considera que el santuari ha de servir, en part, «per remoure consciències». «Ens agradaria que el santuari fos un espai educatiu i formatiu, on biòlegs i altres professionals que volguessin especialitzar-se en aquestes espècies tinguessin un referent sobre què ha comportat el captiveri per aquests cetacis». «Un dofí en un delfinari ha deixat de ser un dofí: no té cap instint propi i no és un exemple en cap sentit», denuncia. Tanmateix, diversos experts s'hi mostren reticents i apunten a la complexitat que requereix un projecte d'aquestes característiques. Lluís Cardona, especialista en mamífers marins i professor de Zoologia i Antropologia Biològica de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala que actualment «no hi ha cap santuari d'aquestes característiques en funcionament al món» i valora que «s'estan fent volar coloms, proposant solucions que no existeixen».
«Extremadament difícil»
Tot i no conèixer els detalls de l'estudi que s'està portant a terme, Cardona planteja dos grans problemes a tenir en compte. «En primer lloc, necessites garantir un tancat al mar, però és extremadament difícil mantenir una infraestructura tancada en aquest hàbitat i que no sigui destruïda per la força brutal dels temporals». L'expert posa l'exemple de les gàbies de xarxa que durant uns anys es van instal·lar a Catalunya pel cultiu de llobarro i dorada, però que es trencaven amb la mala mar.
«Així mateix, hi ha l'aspecte del manteniment. Encara que hi hagi empreses disposades a finançar el projecte, cal que estableixin un compromís a llarg termini», remarca. Segons Cardona, «parlaríem d'un mínim de 20-30 anys», que és el període aproximat que podran viure aquests dofins. Però l'expert remarca que també cal contemplar la reproducció d'aquests animals, ja que «les cries dels dofins en captivitat tindran el mateix problema de readaptació al medi que els seus progenitors», subratlla.
Per últim, s'hi suma l'aspecte de l'impacte ambiental, que l'expert considera «inevitable» i «evident». Cardona conclou: «Els dofins estarien més amples, però continuaríem tenint una població de dofins captiva que es reprodueix. El refugi no és una solució, és allargar el problema».
A Catalunya actualment hi ha dos delfinaris actius, el de Marineland de Palafolls, amb vuit exemplars, i el d'Aquópolis, a la Pineda (Vila-seca), amb un total de deu, a banda dels quatre dofins del zoo de Barcelona, que va deixar de fer exhibicions des del 2015. Alguns d'aquests cetacis van ser traslladats a l'Oceanogràfic de València, però encara en queden quatre tancats a les piscines del zoo de la capital catalana. Per Cardona, les úniques dues opcions que permeten acabar amb els dofins en captivitat són l'eutanàsia o evitar que els dofins captius es puguin reproduir, però cap de les dues és «èticament acceptable», per la qual cosa considera que els animalistes «s'han posat en un carreró del qual no saben sortir».
