Trenta-vuit municipis de les comarques gironines han incrementat la població més d'un 50% des de l'any 2000. Ajuntaments com Castell-Platja d'Aro, Roses, l'Escala, Caldes de Malavella o Bescanó han vist com el seu cens es disparava en els darrers divuit anys, segons l'informe Envelliment als municipis espanyols: situació i perspectives (2018) elaborat per la consultoria Stratego a partir de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En termes relatius, la crescuda més alta del cens s'ha produït a Avinyonet de Puigentós, on segons l'INE el padró ha crescut gairebé un 160%, amb quasi un miler de veïns més en divuit anys (de 618 a 1.604); seguit de Vall-llobrega, amb un 142% més d'habitants, ja que si el 2000 en tenia 377, ara supera els 900. Altres municipis amb grans augments percentuals de població són Torroella de Fluvià (126,65%), Celrà (104.55%), Riells i Viabrea (95,89%) o Sils (93,92%).

A la llista, però, hi destaca especialment el cas de Lloret de Mar, que entre el 2000 i el 2018 ha guanyat un 86,33% de veïns. En aquests divuit anys, el padró s'ha pràcticament duplicat, passant dels 20.045 llorentencs que hi havia censats a inicis de segle als 37.350 que hi ha actualment.

A la ciutat de Girona, l'augment de població supera el 36%: dels 73.637 veïns censats l'any 2000 als 100.266 de l'any passat.

En general, la població de les comarques gironines s'ha incrementat gairebé un 35% des de l'any 2000, un percentatge que situa Girona com la tercera província de l'Estat on més habitants s'han guanyat en termes relatius. Girona ha incorporat 196.348 habitants des d'inicis de segle, passant dels 565.599 gironins que hi havia el 2000 a les 761.947 persones empadronades amb què es va tancar l'any passat, segons les dades de l'INE.

Segons les dades de l'informe, però, l'increment de població a la demarcació ha estat desigual i hi ha 28 municipis gironins -el 12,6%- que han perdut població en aquests divuit anys. El padró que més s'ha ressentit d'aquest descens ha estat el de Portbou, que des de principis del segle ha perdut un 28,72% dels veïns, passant dels 1.511 que tenia l'any 200 als 1.077 actuals.

Segons les dades de l'informe, l'any 2000 Girona tenia cinc municipis amb menys de cent habitants: Meranges, Susqueda, la Vajol, Palau de Santa Eulàlia i Sales de Llierca. Els quatre primers es mantenen per sota del centenar de veïns, mentre que en aquests anys, Sales de Llierca ha passat de tenir 89 persones censades del 2000 a 151 el 2018.

1,3 milions més de catalans

L'informe de Stratego conclou que en divuit anys Espanya ha guanyat més de 6,2 milions d'habitants -un 15,37%-, però que l'evolució és molt diferent depenent de cada província. Mentre tretze províncies han perdut habitants respecte al 2000, n'hi ha d'altres on el padró ha augmentat considerablement. En termes relatius, per davant de Girona només hi ha Guadalajara, on la població s'ha incrementat un 53,80% i Almeria, amb un 36,88%.

Girona i Tarragona, amb crescudes per sobre del 30%, lideren l'augment de població a Catalunya, que ha incorporat 1.338.066 habitants en aquests anys, és a dir, un 21,37%. Barcelona i Lleida també han augmentat el nombre d'empadronats, però per sota del 20%, si bé cal tenir en compte que en termes absoluts la província de Barcelona concentra el 65% dels nous habitants.

En 177 nuclis, l'increment de població ha superat el 50%, però més d'una quarta part dels municipis catalans (261, el 27,5%) han registrat un descens de població en aquesta primera part del segle XXI i n'hi ha 27 que han perdut més d'un 25% dels veïns. Els casos més extrems són els de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), amb un 48,17% menys de població i els del Montmell (Baix Penedès) i la Pobla de Mafumet (Tarragonès), amb un 250% més.

Si a principis de segle Catalunya tenia 29 nuclis amb menys de cent habitants, actualment ja són 37.