Un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha descobert que les esponges marines retenen prop de 48 milions de tones de silici a l'any als oceans, la qual cosa contribueix a pal·liar l'efecte d'hivernacle i l'escalfament global a l'atmosfera.
En un comunicat, el CSIC ha explicat que els resultats de l'estudi, que ha estat liderat per l'investigador Manuel Maldonado, demostren que la major part del silici existent als oceans prové d'esponges marines, i no de les diatomees, una microalga que constitueix un dels tipus més comuns de fitoplàncton, com es pensava en un principi.
El cicle del silici és un dels més importants de tot l'ecosistema marí, ja que aquest element químic, que es troba dissolt als oceans, és fonamental per al creixement de les diatomees, que absorbeixen grans quantitats de CO2 amb la seva fotosíntesi que ajuden a reduir l'efecte d'hivernacle. Com a la resta de cicles, el del silici ha d'estar en equilibri, és a dir, la quantitat anual de silici dissolt que entra a l'oceà hauria de ser igual al que surt.
Estudis previs, que únicament tenien en compte els esquelets de les diatomees, alertaven sobre la necessitat de trobar una altra font de silici al mar davant la possibilitat que l'equilibri del seu cicle estigués trencat pel desglaç creixent de les glaceres i pols.
Ara, els investigadors del CEAB-CSIC han revelat que la quantitat de silici retingut a l'oceà és un 28% superior a l'anteriorment investigada, gràcies a la funció que exerceixen els esquelets d'esponges marines als fons marins.
Innovacions i canvis
Els esquelets de les esponges són, per raons desconegudes, molt més resistents a la dissolució que els de les diatomees, una propietat que va provocar que el contingut de silici d'aquestes no hagués estat detectat amb anterioritat.
Aquest descobriment dona suport al fet que el cicle del silici marí està en equilibri i introdueix la idea per a futures investigacions que els cicles bioquímics a l'oceà no estan tan clars com s'havia pensat inicialment.
