El síndic de greuges ha obert una actuació d'ofici per analitzar si l'increment de morts per ofegament a les platges catalanes respecte a l'any passat és a causa d'un dèficit de vigilància. Enguany, més de la meitat dels ofegaments mortals s'han produït a la Costa Brava, amb un total de 13. Són 8 més que l'any passat, tot i que a falta de tancar la campanya d'estiu, encara no s'ha assolit la xifra del 2017, que va ser de 16. La investigació tractarà si la manca de regulació en matèria de vigilància propicia que es destinin recursos insuficients per cobrir la protecció en diversos municipis de costa.

Tot i l'atractiu turístic del litoral català i la gran afluència de banyistes en període estival, no hi ha una normativa d'àmbit català que estableixi uns criteris mínims per garantir la seguretat a les platges, i que determini unes condicions bàsiques en la prestació dels serveis de socorrisme i salvament. Són els ajuntaments els qui, tenint en compte el marc normatiu, les necessitats del municipi i els recursos públics disponibles, garanteixen els serveis de vigilància i salvament que consideren més adients. Això propicia una disparitat de criteris i situacions que fa que no totes les platges estiguin vigilades, o que les franges horàries de vigilància siguin diferents, i també que els mitjans humans i materials destinats a garantir la seguretat de les persones siguin diferents.

L'any passat, el síndic ja va rebre diverses queixes sobre aquesta problemàtica de la plataforma SOS Socorristes, que representa més de cinc-cents professionals del sector del socorrisme aquàtic a les platges, i es va reunir amb part dels seus membres. La plataforma, que va arribar a convocar una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona, ja advertia sobre la problemàtica de la falta de regulació. També reivindicaven la necessitat d'establir una millor regulació professional del sector, que denuncia situacions de precarietat laboral i dificultats a l'hora d'acreditar i realitzar els tràmits legals necessaris que permeten exercir com a professionals del salvament i el socorrisme.

A més, el síndic ja es va fer ressò d'aquesta problemàtica el maig del 2019 en l'informe El cos de bombers de la Generalitat i el sistema d'emergències de Catalunya, que es va presentar al Parlament. En el document es posava de manifest que tots els recursos humans i materials invertits requeririen unes directrius comunes i una racionalització de les aportacions econòmiques que fan Generalitat, diputacions i ajuntaments.

D'altra banda, el Departament d'Interior duu a terme actuacions de suport als municipis en l'àmbit de la seguretat a les platges, que es concreten, principalment, en consells adreçats a banyistes i en material divulgatiu que recull recomanacions des de la vessant de la protecció civil. Per conèixer el detall d'aquestes actuacions, així com les dades relatives al nombre d'intervencions de salvament en els darrers anys i la previsió sobre l'establiment d'una normativa, el síndic ha demanat informació al Departament d'Interior.

A més, ha requerit al Departament de Presidència detalls sobre la formació i titulació requerida per a l'exercici del socorrisme, i a la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, informació sobre el suport i assessorament que presten als municipis en aquesta matèria.