Aquest estiu meteorològic (juny-agost) ha estat el sisè estiu més sec a Girona des de 1884, si bé és cert, que entre 1886 i 1906 hi ha força llacunes (anys sense dades). Segons dades de l'Observatori del Meteocat a les Hortes de Santa Eugènia, tan sols ha plogut 52,4 mm: 11,5 mm el mes de juny, 33,3 mm el juliol i 7,6 mm a l'agost.
Ha estat l'agost més sec des de 2011, llavors només van caure 4 mm, 3,6 mm menys que a l'agost d'enguany. L'absència de tempestes fortes, com són habituals a Girona, n'és la causa principal. Hem tingut un nombre de dies de pluja força normal (16), però quan ha plogut ho ha fet amb pluja d'hivern (intensitat de pluja baixa), sense les típiques intensitats de pluges fortes de les tempestes.
La temperatura 26,9 graus el juliol, 23,4 graus el juny. Aquestes xifres han significat el cinquè estiu més càlid des de 1911 (dades des del juliol de 1911), el més càlid és el de 2003. Hem tingut tant el rècord de temperatura màxima absoluta anual a Girona-AEMET (43,9 graus el 28 de juny), com el rècord de mínima absoluta més alta anual (25 graus el 8 de juliol) des de 1911 al centre de Girona, segons dades de l'observatori de Girona-Sèquia.
La fase negativa de l'índex NAO, que s'utilitza per mesurar la diferència de pressió entre les diverses latituds del planeta, provoca la circulació de borrasques en latituds més baixes. Normalment això implica pluges superiors a la mitjana en la nostra zona, però no ha originat pluges importants per la influència de l'anticicló.
Així, aquest dimarts, en una situació de gota freda -una pertorbació atmosfèrica resultant d'un xoc entre un front d'aire polar fred amb l'aire més càlid i humit del mediterrani- la presència d'aire més càlid i sec a la vertical de Girona va impedir que es formessin tempestes tan fortes com al litoral sud de Catalunya o litoral i prelitoral central de Barcelona.
