El centre penitenciari figuerenc Puig de les Basses recuperarà a partir d'aquest setembre la figura del «mediador cultural» per tal de millorar l'encaix social i lingüístic dels reclusos estrangers amb el centre, i evitar la seva radicalització. Es tracta de dos nous professionals que provenen del món de la mediació i que realitzaran una tasca que el Departament de Justícia ja va endegar l'any 2002 a les presons catalanes però que des d'aquest maig havia quedat orfe al centre penitenciari figuerenc.

La nova incorporació permetrà que el centre compti cada dia amb dos mediadors que realitzaran tasques relacionades amb la inclusió intercultural i la convivència d'aquesta població reclusa amb la resta dels seus membres. Un dels eixos d'aquest perfil és precisament el de servir de pont entre els diversos codis culturals dels presos i també fer traducció lingüística de l'àrab per tal d'acostar el col·lectiu marroquí, majoritari a les presons catalanes.

Justícia apunta que tot i que la tasca del mediador cultural no és tan present com ho és la dels funcionaris de presons, que tenen una relació més directa i del dia a dia amb els presos, es tracta d'una figura que funciona «molt bé» als centres com a eina per potenciar la convivència, una fita que de vegades és complicada per la diferència entre els codis culturals dels reclusos i amb el propi personal que hi treballa.

De fet, a dades de desembre de 2018, el conjunt dels centres catalans van comptar amb interns de fins a 103 nacionalitats diverses. És per això que d'entre les tasques que realitzen aquests mediadors, una part molt important es basa a garantir la convivència, i també estimular la seva participació en les activitats culturals i educatives. També organitzen tallers, espais de trobada i programes específics orientats a evitar conflictes.

El centre figuerenc ja havia comptat amb aquesta figura, que ara dobla la seva presència per tal de «corregir situacions conflictives que solen donar-se de resultes d'una mala interpretació dels codis culturals dels altres», segons expliquen fonts del departament.

Aquest reforç, que es tracta d'una contractació externa de personal, també s'ha dirigit a la resta de centres catalans. Dels sis que hi havia fins ara s'ha triplicat la seva presència, i s'incrementaran fins a 19 per tal de reforçar la convivència amb un perfil de reclusos que volta el 45%.

Segons les dades que publica setmanalment el departament, el Puig de les Basses té una població reclusa de 765 persones, dels quals 617 són penats i 148 preventius.

Resposta del sindicat

El portaveu d'UGT de presons a Catalunya, Xavier Martínez, va valorar positivament la mesura, però apunta que «amb les retallades de 2012 aquesta figura que ja existia anteriorment es va pràcticament eliminar dels centres penitenciaris catalans». Martínez considera que «està clar que és una figura que suma i reverteix en la millora de la convivència als centres», i que com a sindicat majoritari, UGT Presons «donem suport a l'existència d'aquesta figura».

Tot i això, el coordinador va recordar que la millora de la convivència també implica augmentar el personal funcionari de vigilància, oficines i rehabilitació: «Exigim recuperar les ràtios dels professionals penitenciaris que teníem amb anterioritat al 2012 i que permetien garantir la seguretat dels centres i el Departament de Justícia ens nega», sosté.