Defecacions i gossos deslligats són els principals i més recents problemes derivats de les visites amb què es troben els gestors de l'Alta Garrotxa, un territori de 329 km2, en el qual viuen uns 200 habitants, la majoria dels quals als nuclis d'Oix i Beget. En canvi, cada estiu comptabilitzen més de 30.000 visitants. «Els que comptem nosaltres, però en realitat n'hi passen molt més», va explicar, fa pocs dies, Francesc Canalies (director del Consorci de l'Alta Garrotxa).
Canalies va explicar que el principal problema dels últims anys són els excrements provinents de les defecacions humanes. «En trobem en llocs que són absolutament inversemblants», va dir. «Escolti, no toca», va considerar.
També va ressaltar el tema dels gossos deslligats que acompanyen els turistes en la visita a l'espai. «Tothom pot tenir molta confiança en el seu gos però hem de tenir en compte que és un espai humanitzat amb activitats d'aprofitament ramader amb animals de pastura», va explicar.
Va precisar que aquest estiu s'han donat situacions de «cert risc» amb gossos que semblen molt ben educats però que quan veuen ovelles, vaques o altres visitants de l'espai s'esveren. Va recordar que els gossos s'han de portar sempre lligats. A començaments d'estiu, a les xarxes socials, van transcendir enfrontaments entre pastors i turistes pels atacs dels gossos deslligats a les ovelles.
Per poder combatre les males pràctiques dels visitants, només hi ha els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra, que tenen una presència limitada perquè tenen les obligacions que tenen», va considerar Canalies.
Cada estiu, el Consorci contracta un servei de vigilància. Això no obstant, els vigilants no tenen capacitat d'imposar sancions. Es limiten a avisar i a recollir els residus que queden a la natura. En un territori que és una reserva natural amb voltors, àguiles daurades, cabirols i molts altres, l'impacte dels residus provinents del consumisme humà és terrible i perjudica molt la qualitat de les visites.
Un altre atemptat que va transcendir va ser el de les fogueres. Encara hi ha gent que fa la costellada en ple bosc i en ple estiu. El Consorci va difondre imatges de fogueres.
De 6.000 a 200 habitants
Fa uns 200 anys, segons Canalies, entre sis i cinc mil habitants vivien a l'Alta Garrotxa. Ara, n'hi ha 200 i encara molts hi viuen però no hi treballen. «Hi viuen uns pocs que es dediquen a explotacions ramaderes o activitats forestals», va explicar Francesc Canalies. Segons ell, la major part dels propietaris de les finques forestals de l'Alta Garrotxa hi viuen a prop però fora.
En la seva oponió, sempre s'ha entès que les activitats forestals, la ramaderia i l'agricultura eren les úniques que garantien la sostenibilitat del territori.
Va explicar que, ara, el Pla Especial de l'Alta Garrotxa (en període d'al·legacions) demostra que existeix una visió més àmplia. Així doncs, les activitats tradicionals poden conviure amb les relacionades amb el turisme de natura, com l'albirament d'aus.
«Això és el que intenta obrir el pla», va plantejar. Va definir que el pla intenta obrir finestres a noves activitats que no suposen perjudicis ni danys i en canvi poden millorar la rendibilitat de les finques i consegüentment la vida dels habitants de la zona. De tota manera va precisar que obrir les finestres del pla no és obligatori i que el Codi Civil marca molt bé la definició de la propietat.
