Gran part de l'economia depèn dels recursos naturals que extraiem, molts d'ells provinents de l'aigua, i especialment en comarques gironines. Les platges i el mar aporten molts diners en oci, però tot depèn de la bona conservació d'aquests ecosistemes. Actualment són múltiples els perills i els canvis que la costa està patint a causa de l'acció de l'home, canvis que, en molts casos, són irreversibles. Els investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) treballen en diversos camps d'estudi per obtenir dades d'aquesta problemàtica per tal de fer consciència i aplicar aquests coneixements en una gestió dels recursos més sostenible i eficient. Alguns exemples d'aquest impacte són la presència de microplàstics a les platges, el retrocés de platges i deltes, la contaminació, i l'escalfament de les aigües, amb la consegüent arribada de noves espècies invasores.
Microplàstics
Des del CEAB apunten que la presència de microplàstics a les platges és molt abundant: partícules de plàstic inferiors a 5 mil·límetres i quasi imperceptibles a l'ull humà, que són una greu font de contaminació molt difícil d'erradicar. Hi arriben a través de rius i rieres i són transportats pels corrents marins cap al fons del mar i a les platges. Els corrents i les onades són els responsables que els residus plàstics es vagin fragmentant fins a assolir mides molt petites, que es mesclen amb els grans de sorra de les platges. Però no només això, sinó que aquests microplàstics també abunden a l'aigua, tant a la superfície com al fons marí, cosa que provoca que organismes marins, com el plàncton, mariscos, peixos o fins i tot tortugues els confonguin amb partícules de menjar i entrin dins de la seva cadena alimentària. Aquests microplàstics també acaben arribant a nosaltres a través de l'alimentació. De fet, Anna Oliver, oceanògrafa i cap de comunicació del CEAB-CSIC, explica que actualment és impossible trobar una persona que no tingui plàstic a l'orina, als òrgans o als músculs.
En aquest context, Oliver apunta que la participació i compromís de la societat, des d'edats primerenques a l'escola fins a altres grups de ciutadans (associacions, centres cívics, etc.), juga un paper fonamental per ajudar a trobar respostes i solucions concretes a problemàtiques complexes. Així és com va néixer el projecte Plàstic 0, amb la col·laboració del CEAB, a algunes de les escoles de Blanes, on nens i nenes busquen microplàstics a la sorra i els classifiquen per aprendre el mètode científic, a la vegada que prenen consciència d'aquesta realitat. Les dades que extreuen arriben als científics del projecte a través de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar. Aquesta iniciativa ja s'ha exportat a altres escoles de tot Catalunya.
Retrocés de les platges i deltes
Que les platges retrocedeixen diversos centímetres l'any no és cap secret. La mitjana de retrocés de la costa de Girona és d'1,38 metres a l'any, una mica més baixa que la del conjunt de Catalunya, ja que bona part del retrocés es pateix als deltes, i a la costa gironina n'hi ha pocs i de molt petits, el més important el de la Tordera. D'aquests 1,38 metres, 20 centímetres són causa del canvi climàtic, per l'augment del nivell del mar, però la resta es deu a «una mala gestió de l'entorn» per part nostra.
Per «mala gestió», els experts del CEAB es refereixen a múltiples factors que tenen un efecte sobre el volum de sediments que s'acumulen a les platges i als deltes i que, per tant, garanteixen els metres que tenen, en comptes de fer que retrocedeixin. Segons aquests, un dels principals problemes és el baix volum de sediments que baixa pels rius, que són la principal font que forma platges i deltes. Les causes són molt diverses, des de la urbanització dels rius, com la seva canalització o la construcció de preses, que tallen la connexió amb el mar; a l'extracció a l'engròs d'àrids durant anys a la costa catalana, que al delta de la Tordera i a les platges blanenques ha significat un problema important. La baixa quantitat d'aigua que porten els rius i rieres, provocada pel canvi climàtic i per l'extracció d'aigua potable dels aqüífers, també és un agent determinant.
Oliver explica encara un darrer motiu: «Hem construït passejos marítims, carreteres i cases on hi hauria d'haver el sistema dunar de les platges, que actua com a reservori d'algunes platges. Hem trencat l'equilibri». És per això que fa anys que les autoritats repoblen les platges de sorra per evitar que aquestes s'extingeixin. Però normalment la sorra és diferent de l'original, cosa que origina un desequilibri en els dos hàbitats: d'on s'extreu aquesta sorra i a la platja on es diposita.
Contaminació de l'aigua
Cada any, des del CEAB, juntament amb l'Agència Catalana d'Aigua (ACA), fan una anàlisi de les masses d'aigua de la cartografia catalana, que en general asseguren que és «de bona qualitat». El principal problema, alerten, són els residus per abocaments que venen dels rius. També assenyalen les depuradores, que poden eliminar els contaminants que provenen de les aigües fecals i industrials, però que no actuen sobre els nitrats, que arriben als rius i després als mars. Les algues s'alimenten d'aquest nutrient i les microalgues creixen més del que és habitual. «Això fa que l'aigua quedi sense oxigen i cada cop sigui menys blava i més verda. És el que està passant a l'Escala, on arriba un afluent carregat de nutrients. Tota la vida va morint en cascada», explica Oliver.
Ara, però, l'equip d'investigadors de l'Urban River Lab del CEAB ha trobat un mètode eficaç, senzill i de baix cost per reduir la contaminació de l'aigua per nitrats a través de restes orgàniques de la poda de les plantes aquàtiques utilitzades en els sistemes de depuració natural de les depuradores, o bé abocant-hi un residu de l'elaboració de la cervesa que les cerveseres llencen.
Per altra banda, la contaminació dels sediments també afecta la posidònia, una espècie clau en l'hàbitat marí, ja que depura l'aigua i fa que la sorra es quedi més assentada, protegint així la platja; a més d'actuar com a «guarderia» de tots els animals que hi deixen anar ous i cries. Quan l'aigua està més tèrbola no li arriba la llum del sol, no pot fer la fotosíntesi i mor.
Escalfament de l'aigua i noves espècies invasores
La temperatura mitjana anual de l'aigua del mar s'ha incrementat de manera significativa a tots els nivells de profunditat des de 1974. A l'Estartit, la superfície ho fa a un ritme de +0,32 ºC per decenni. Aquest augment de temperatura no influeix tant en la quantitat de l'aigua, sinó en l'alteració dels ecosistemes marins, amb l'arribada d'espècies invasores -com el peix globus o l'alga Caulerpa cylindracea- i en el canvi d'hàbitat de les espècies autòctones, que es mouen de la superfície a la profunditat o es desplacen cap al nord, a la cerca d'aigües més fredes. Ambdós efectes alteren la cadena tròfica i trenquen l'equilibri de l'ecosistema marí.
Els deserts submarins
Un altre motiu creixent de preocupació és la sobrepesca. Habitualment es pesquen els peixos grossos, que actuen com a depredadors. L'oceanògrafa del CEAB alerta que això ocasiona que ningú es mengi les espècies que es troben per sota de la cadena alimentària, com els herbívors. «Un exemple són els eriçons de mar, que s'estan menjant els boscos d'algues, que fan la mateixa funció que els boscos terrestres però en el medi aquàtic», explica la investigadora. Aquesta és la principal causa de la formació dels anomenats deserts submarins. El CEAB lidera la creació d'una xarxa internacional de voluntariat per combatre l'expansió dels deserts submarins, que estan apareixent a tot el món i també a la costa gironina, on fa temps que se n'han localitzat uns quants. Recentment ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per aconseguir finançament per estudiar-los i posar-hi fre.
