04 de setembre de 2019
04.09.2019
Diari de Girona

La plaga de l'eruga peluda del suro produeix danys a tot l'ecosistema

L'insecte, que és propi de Catalunya, ha afectat 8.000 hectàrees de la Selva, el Maresme, el Vallès i les Gavarres ·Les condicions climàtiques adverses dificulten la recuperació de l'arbre i acceleren la propagació de la plaga també en pins

04.09.2019 | 09:57
Naixement de l'eruga peluda del suro

La plaga de l'eruga peluda del suro ha afectat enguany 8.000 hectàrees de la Selva, el Maresme, el Vallès i les Gavarres. Aquest insecte científicament anomenat com Lymantria dispar és un insecte autòcton, propi de Catalu­nya, que pot provocar importants defoliacions a les alzines i als arbres surers.

«L'eruga es troba en equilibri de manera natural als boscos, però cíclicament (cada 7-9 anys) es constitueix en plaga i pot produir intenses defoliacions que es poden mantenir durant diversos anys (entre 3 i 5)», explica Jorge Heras, cap de la Secció de Planificació del Servei de Gestió Forestal. Segons Heras l'any 2018 es van detectar focus inicials d'un atac important amb defoliacions de fins al 100% en més de 1.000 hectàrees principalment a la Selva. «Es va iniciar un seguiment amb trampes de feromones i amb cartografia elaborada a partir d'imatges de satèl·lit i es va preveure la realització de tractaments aeris de control, prèvia la seva declaració d'Utilitat Pública». Afegeix que «les afectacions enguany, com era de preveure, han estat molt més elevades que el passat any (al voltant de les 5.000 hectàrees, encara pendents de la valoració definitiva)».

En aquest context, Rossend Castelló, president del Consorci Forestal, justifica que el canvi climatic no ha afectat directament, sinó que l'afectació es troba en la possible recuperació de l'arbre. «Fa 30 anys l'arbre tenia suficient capacitat i es recuperava millor de la plaga, ara està més debilitat a causa dels períodes llargs d'estiu i la manca de precipitacions, per això hi ha plagues també als pins».

Segons Castelló, «la defoliació de la surera no produeix només danys a l'arbre sinó a tot l'ecosistema. Quan es produeix una defoliació queden completament morts, és com un incendi». I afegeix «No hi ha insectes, ni ous d'ocells i també afecta els mamífers que es desplacen perquè no poden viure allà. A més, durant dos anys aquests arbres no podran fer aglans. Això vol dir que la gent que té ramats no podrà alimentar-los i no trobaran la seva principal font d'aliment».

Ambdós donen suport a una defoliació parcial, per aconseguir un equilibri que no representi un risc per la biodiversitat. «El pitjor pensem que està per vindre i entenem que s'ha de fer un estudi dels llocs afectats i un tractament amb el producte biològic «bacillus» que s'aplica quan l'eruga comença a néixer i un altre més endavant», diu Castelló. Enguany, el Departament d'Agricultura ha ruixat amb aquest producte amb helicòpter els boscos de la Selva per lluitar contra l'eruga. «Fa dos anys ja vam notar que hi havia defoliacions i vam percebre que la plaga seria forta» explica Castelló. «Hi ha moltes zones de Girona i les Gavarres, Baix i Alt Empordà que poden quedar molt afectades en els pròxims anys tot i que enguany no ho hagin estat». El president del Consorci explica que encara que el Departament apliqués el tractament adient, es va fer tard i una sola vegada i per això la plaga ha avançat igualment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook