El futur Pla Urbanístic del Litoral de la Generalitat, que es farà públic a principis de novembre, evitarà que es construeixin almenys 5.000 cases a primera línia de la Costa Brava Així ho ha declarat Agustí Serra, secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat en una entrevista a Ràdio Girona-Ser Catalunya. «Hem fet una àmplia reflexió en el marc de la propera llei del territori, sobre com hem de reorientar les polítiques urbanístiques i d'ordenació per a les futures generacions». I afegeix que «l'urbanisme que hem fet al llarg dels anys ha donat lloc a molt de creixement. La nostra generació es caracteritzarà per ser una generació depredadora del territori però crec que cal posar-hi fre».
Serra explica que existeixen diferents espais del litoral gironí que no s'han massificat tant com ho podrien haver fet. «Quan observem un territori el veiem urbanitzat o naturalitzat, però a vegades no sabem que darrere d'aquell territori naturalitzat hi ha prevista una planificació urbanística. Per tant, podria donar lloc a massificar-se molt més».
1.500 urbanitzacions
El secretari exposa l'època expansionista de la dictadura que va donar lloc a ocupacions massives de la superfície tot i que de baixa ocupació, com són les urbanitzacions. «A Catalunya tenim més de 1.500 urbanitzacions i 725 encara estan per recepcionar per part dels ajuntaments, vol dir que són deficitàries. Aquest és un model que no pot tornar a aflorar en el nostre territori».
Un any després de la creació de SOS Costa Brava, s'està duent a terme una nova moratòria i un nou pla urbanístic. «Està funcionant molt bé. Al mes de gener vam fer una primera moratòria sobre els 500 primers metres de sòlna primera moratòria sobre els 500 primers metres de sò del litoral dels 22 municipis i al mes de febrer vam fer la moratòria de la resta del sòl d'aquests mateixos municipis. A més a més vam aprovar el primer estadi administratiu. Si tot va bé, a finals d'octubre, principis de novembre, podrem fer l'aprovació on es concreta amb exactitud el que farem», explica Serra.
En referència a aquest futur Pla Urbanístic, Serra parla d'un projecte realista que estan aplicant a tot Catalunya. «A l'Alt Pirineu hem desclassificat 58 sectors dels quals destaquem la Vall Fosca. En l'àmbit de la Costa Brava no sé si som ambiciosos però sí realistes, i el que volem és preservar tot allò que avui encara pugui ser preservable». I prossegueix, «al litoral gironí estem parlant de xifres molt més altes. Estem revisant un total de 165 sectors de sòl i que tenen aproximadament un potencial d'uns 20.000 habitatges. Això no vol dir que afectem a tots, estem fent una feina de sector a sector, de municipi a municipi». Serra ha anunciat que com a mínim una quarta part, uns 5.000 habitatges, s'esborraran del mapa. El secretari rebla que Territori va realitzar una reunió amb els 22 ajuntaments per treballar conjuntament amb el màxim consens.
«De grues en veurem, perquè amb la gran quantitat de parcel·les amb sòl urbà existents que encara estan per edificar s'aniran edificant. El que segurament no veurem seran grans desplegaments urbanitzadors», explica Agustí Serra. El secretari admet que desclassificant aquests terrenys potser hauran de pagar indemnitzacions milonàries, però que estan estudiant evitar aquest risc al màxim. «El Pla Director és d'una màxima complicitat jurídica i tècnica. A l'hora de prendre decisions analitzem moltes variables i una d'aquestes és el possible tema indemnitzatori. Els nostres juristes a partir de tots els antecedents i sentències que hi ha hagut estan intentant evitar aquesta indemnització. En tot cas, els ajuntaments han d'estar tranquils perquè aquesta és una iniciativa de la Generalitat i, evidentment, les decisions que prengui seran responsabilitat seva».
Serra explica que el Pla Director s'ha sotmès, entre altres coses, a un informe ambiental rigorós. «A mi m'agrada recordar que, just fa un any, per part d'algunes d'aquestes plataformes ambientals es va qüestionar alguns sectors. Llavors estàvem parlant d'un total de 7 sectors de tot el litoral, i aquí anem molt més enllà. El que hem de fer és una feina conjunta amb un objectiu conjunt per l'interès públic de tot plegat».
Emergència climàtica
Ecologistes en Acció de Catalunya explica a Diari de Girona que han demanat una reunió amb Territori per valorar com avancen els treballs d'aquest nou pla urbanístic. «Ens ha sorprès molt aquesta dada atès que nosaltres tenim localitzats més de 10.000 nous habitatges que creiem que generen un fort impacte sobre el territori. Si ara només redueixen 5.000 cases haurem de reforçar la nostra campanya perquè el territori està saturat, hem superat la capacitat de càrrega», explica Núria Vidal, membre de la plataforma. «Ni els rius ni els aqüífers tenen prou aigua, ni les nostres platges més espai per al bany, ni els camins poden emetre més mobilitat», prossegueix. «No es pot declarar l'emergència climàtica i seguir fent el de sempre: destruint boscos i promocionant segones residències. Aquest model ja ha caducat i a més de destruir irreversiblement parts del territori, també accentua la desigualtat social als municipis costaners».
Vidal explica que l'associació reclama la creació d'un Conservatori de Protecció del Litoral com el que existeix a Catalunya Nord.
