La fressa i els trasbals dels primers dies de la Festa Major ja començaven a amagar-se a l'armari dels records. La pluja i l'aire fred esbargien els excessos. Un dia de pluja amb estones de llamps i trons havia donat el temps just per fer el segon ball dels gegants. Encara no havien acabat de ballar els cabeçuts i va començar a ploure, però el ball estava acabat, la plaça s'havia omplert i la mainada havia gaudit.

A la tarda, la plaça Clarà va donar per fer la tornaboda i l'únic acte que es va haver de suspendre va ser la batalla de l'aigua i de l'escuma. Ben acabada la tornaboda, el sol va obrir-se una mica de pas entre els núvols i l'aigua va deixar de caure. La gent va poder sortir a passejar pel carrer Major, a seure a les bancades del Firal i del Firal Petit.

A l'hora del Ball Pla, el cel es va cobrir i la temuda pluja va arribar. La gent que esperava al Firal va haver d'anar a l'Hospici.

En el gran casal de les Festes del Tura, el director d'orquestra va fer el senyal i un raig de música va travessar l'aire fresc. Era una música lenta que donava temps als balladors a marcar unes passes antigues i justes per marcar galanteria. Els balladors, agafats de la mà, feien un pas i un altre, elevaven els braços i somreien.

El Ball Pla va durar poc perquè els balladors es van separar i es van formar en sardana. Una gran sardana, a la qual es va poder agafar tothom. Es tractava de ballar la sardana Adeu Vila d'Olot.

Amb l'arquet al contrabaix, els dits al flabiol, el fiscorn als llavis i els ulls al clarinet. El primer va ser el flabiolaire. Després un toc de tamborí i tota la cobla es va encendre.

Els braços alçats, els passos endavant, al darrere i als costats. A les voltes de dalt la gent seguia la música i cantava: «Adeu vila d'Olot bon temps te n'he passejada». Es van agafar de les mans i es van posar a ballar. Així hi havia sardanes a baix i als pisos en una sardana escalonada. Mentrestant a fora la pluja queia impenitent.

Tot i la pluja, a les barraques hi havia jovent que escurava el últims moments de les festes. Llavors l'aire es va estremir amb un gran tro. Les barraques es van retallar amb nitidesa. Un dens feix de coets va pujar enlaire tot descobrint l'aigua, que queia irreverent.

Va parar una mica, els de la comissió van eixugar la plaça Major i, en ambient de tardor, el Ball de les Espelmes va cloure la Festes del Tura del 2019.