La pluja va ser ahir protagonista en la sortida dels autobusos de l'ANC de Girona cap a la manifestació de la Diada. Paraigües (molts de grocs) i impermeables omplien l'aparcament del pavelló de Fontajau i compartien espai amb les habituals barretines i estelades que els manifestants llueixen cada 11 de Setembre.

Tot i el temor que el mal temps pogués deslluir les concentracions, la majoria dels assistents van arribar puntuals i optimistes. «La manifestació potser serà desanimada, però a vegades és millor ser pocs amb un esperit fort que no pas molts amb poc esperit», comentava Jordi Colomer, veí de Girona, mentre esperava els autobusos. «Estem disposats a mullar-nos el que calgui», afirmava Carles Espígol, alcalde de Canet d'Adri. «Segurament quedarem xops com uns ànecs, però passarem l'estona», coincidia Marcel Amiel, veí de Santa Eugènia de Ter. «Si plou a l'hora de la manifestació, és igual, allà estarem. Si plou, amb paraigua, i, si no, lluirem la samarreta», afegeix Marta de Puig. Fins i tot, aquells que no veien les coses tan clares, com la Isabel Codina, creien que era molt important anar fins la manifestació. «No sé si la gent està cansada o indignada, però nosaltres hi hem d'anar sempre amb il·lusió, que vegin que no parem», deia.

De Fontajau van sortir finalment 20 autobusos. «N'hem fet 20 perquè no en trobàvem més», explica Tavi Casellas, coordinador de l'ANC Girona. «El dissabte vàrem estar buscant com bojos el 21 i el 22 i haguéssim fet els mateixos que l'any passat, però no va ser possible perquè totes les empreses estaven plenes», afegeix. «És un bon senyal». La majoria de les reserves es van fer en els darrers dies previs a la manifestació, igual que ha passat amb les samarretes i les inscripcions al tram. Aquesta «remuntada final» omplia d'optimisme al coordinador de l'ANC, que pensava que «tothom està molt confiat i anirà bé com cada any».

La venda de samarretes també havia crescut en els últims dies i es notava. Fontajau estava tenyit de turquesa. «La gent és conscient que la samarreta no és només per portar un dia, sinó que és una col·laboració amb tot el que fa l'ANC durant tot l'any amb l'objectiu sempre de la independència, com diu el lema d'aquest any», explicava Casellas.

La majoria dels passatgers van ser puntuals i van arribar esglaonadament, fet que va facilitar que tothom pogués trobar fàcilment el seu autobús. Els primers busos van començar a desfilar a les 13.14 h una vegada ja estaven plens, tot i que la sortida estava prevista per a les 13.30 h. El camí a Barcelona dins els autobusos va comptar amb una sorpresa especial: la lectura d'una carta que Jordi Sànchez havia fet arribar a l'Assemblea des de la presó amb motiu de la Diada. Els dos coordinadors de cada autocar, persones que s'havien ofert voluntàries en el moment de la inscripció per a fer aquesta funció, van ser els encarregats de fer arribar la veu de Sànchez a la resta dels passatgers.

Una Diada important

Els independentistes que s'encaminaven cap a la Diada compartien un sentiment de «decepció» amb la situació política i dos motius principals per assistir a la mobilització. Per una banda, eren conscients de la proximitat de la sentència del judici dels «presos polítics». «Estem a punt que surti la sentència i hem d'estar allà per donar-los suport, perquè estan a la presó i no hi haurien d'haver passat ni un segon», afirma Maria Sabaté, veïna de Girona, que prediu que el dictamen dels tribunals serà «molt desfavorable». «Vaig a celebrar la Diada per denunciar la repressió de l'Estat espanyol», coincidia l'alcalde de Canet d'Adri, Carles Espígol.

El segon motiu més mencionat per mobilitzar-se va ser reclamar als polítics «que vagin tots a una». «Que es fiquin d'una vegada d'acord tots els polítics per anar tots a una. Després ja farem partit, però ara hem d'anar tots a una», demanava David Font. El mateix reclamava Espígol, «la unitat de tots els independentistes». «Primer hem d'aconseguir la independència, després ja parlarem de si dretes o esquerres».

«Jo no estic gens contenta dels polítics. Diuen que fan coses però de cara al públic no fan res. La gent està enfadada, perquè veuen que Esquerra i Junts per Catalunya no hi ha manera que s'entenguin», es queixava Isabel Codina. «Semblen una parella mal avinguda, es foten crits els uns als altres», coincidia Marcel Amiel. Per a Ferran Aymerich, la manifestació va servir per demostrar que «el moviment va de baix cap a dalt». «Hi ha bastant descontentament amb els partits polítics. Per això entitats com l'Assemblea, Òmnium o ara el Tsunami Democràtic tenen la voluntat d'aglutinar la gent més enllà de les seves orientacions polítiques, són essencials», concloïa.