El curs 2019-2020 ha començat amb dos canvis normatius importants a la cartera del Departament d'Educació que tenen pendents la comunitat educativa: la revisió del decret que regula els concerts educatius, amb la intenció de retirar-los als centres que separen per sexe -cosa que, a Girona, afectaria Les Alzines i el Bell-lloc-, i el nou marc legal que definirà la gestió del servei de menjadors i el temps del migdia a l'escola. L'un i l'altre s'esperen per a principis del 2020.
A banda d'aquestes expectatives, el més rellevant d'aquest inici de curs a Girona ha estat l'entrada en funcionament de tres instituts nous a Lloret de Mar, Castelló d'Empúries i Sarrià de Ter, amb alguns dels 304 barracons que s'utilitzen per fer classe aquest curs escolar.
Pel que fa a les subvencions als centres privats concertats, al juliol el secretari de Polítiques Educatives va avançar la previsió d'aprovar el nou decret i la retirada de les subvencions a les que separin l'alumnat per sexe a partir del 2020.
Aquest setembre, durant la presentació del nou curs, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, va reiterar la voluntat de revisar les condicions dels concerts i, ahir, el màxim representant del Departament a Girona, Martí Fonalleras, va demanar temps per redactar el nou decret i esperar a què es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya abans de valorar-ne les conseqüències.
La futura gestió dels menjadors escolars, un conflicte que va marcar el curs passat i que ara està pendent que a la tardor es tanqui el procés participatiu obert per Educació, és un altre gran focus d'interès. Ho és, sobretot, per a les organitzacions de famílies que defensen en dret a decidir sobre aquest servei, una aspiració sobre la qual Martí Fonalleras va explicar ahir que «es contempla la possibilitat que les famílies que ho vulguin puguin assumir-ne la gestió»; però, igual que amb la revisió dels concerts educatius, va instar a esperar que la norma sigui oficial. El director territorial d'Educació va dir que el nou decret està a la fase final i que es preveu publicitar-lo a principis d'any perquè hi hagi temps de fer les licitacions de contractes pertinents, ja que «la idea és que entri en vigor el curs vinent».
Aquest dijous han obert les portes 453 centres públics repartits per les comarques de Girona, tres dels quals ho han fet per primera vegada. Es tracta de l'institut-escola de Castelló d'Empúries, que és el resultat de la fusió entre l'escola El Bruel i l'institut d'Empuriabrava; l'institut Sant Quirze, de Lloret de Mar, que comença amb dos grups de primer d'ESO, i el de Sarrià de Ter, que ho fa amb quatre grups d'aquest mateix nivell educatiu. Segons Fonalleras, l'activitat va poder començar amb normalitat arreu.
El centre de Castelló d'Empúries es converteix en el cinquè que utilitza la fórmula que combina estudiants d'infantil, primària i secundària en el mateix lloc. Des del Departament ja han avançat que aposten per aquest model i que la xifra anirà incrementant-se de manera progressiva.
L'escola Carme Guasch, en espera
A primera hora del matí, a Figueres, una delegació de la Generalitat a Girona va inaugurar el nou curs escolar amb una visita institucional a l'escola Carme Guasch, que es troba en barracons des del 2006.
El director territorial d'Educació, Martí Fonalleras, va destacar el compromís del govern català d'impulsar la construcció de l'escola un cop es resolgui el «tràmit urbanístic» i va posar de manifest la importància de Figueres a la demarcació.
El Departament està estudiant la possibilitat plantejada per l'Ajuntament de descartar el trasllat de l'escola a la presó vella del carrer Sant Pau i aixecar l'edifici nou en un solar al costat del centre actual. «Hem de fer un esforç per revertir la situació del Carme Guasch i entrar en una línia de normalitat amb el nou edifici», va destacar Fonalleras.
La nova ubicació ha de permetre «agilitzar-ne la construcció», va destacar l'alcaldessa, Agnès Lladó, qui va estendre la mà al Departament d'Educació per treballar conjuntament i fer que la nova escola sigui una realitat. Tant l'Ajuntament com la Generalitat, però, van condicionar-ho a l'aprovació dels pressupostos de l'executiu català per al 2020.
