En Josep Verdaguer tenia nou anys el 1938. Anava a escola als Nacionals de Sant Joan de les Abadesses mentre el país es debatia en una guerra que condemnava la major part de la població a la desgràcia. A l'hora del pati en Josep va observar com el seu pare pujava a un camió. D'allà estant, mentre jugava amb els seus companys de primària, va fixar-se com en Tomàs el saludava amb la mà. Va ser l'última vegada que va veure'l. En Tomàs Verdaguer Roqué va morir al Soleràs, a la comarca de les Garrigues, durant el conflicte armat.

Fins ara el cos del Tomàs s'ha considerat com a «no localitzat». La seva família en coneixia la defunció però malgrat les sol·licituds que ha fet el seu net Xavier Verdaguer a la Generalitat durant els darrers anys per saber on era, no n'ha tingut notícia fins fa una setmana.

L'hivern de 2018 la família va rebre una trucada de l'hospital de la Vall d'Hebron en què els informava que gràcies a una documentació trobada al Soleràs s'havia localitzat una fossa amb 140 cossos enterrats, la més gran que hi ha a Catalunya, a través d'una unitat del Departament de Justícia de la Generalitat que es dedica a l'obertura de fosses. En Xavier va haver de fer-se les proves d'ADN i just a inicis de setembre han arribat els resultats positius. En Xavier i la seva germana portaran en Tomàs a Sant Joan, on reposarà aviat al costat de la seva dona, l'àvia Soledat Vilalta, i de la tieta. No ha estat senzill però la família qualifica l'experiència com a «profitosa».