15 de setembre de 2019
15.09.2019
Diari de Girona

L'alt volum de queixes allarga un mes el termini per fer al·legacions al registre de morts en camps nazis

A Girona, falten almenys tres veïns de l'Escala en la llista publicada pel Ministeri de Justícia a l'agost

15.09.2019 | 00:48
Les llambordes que recorden les víctimes de Girona en camps nazis, als Jardins de la Infància.

El còmput de gironins que van morir en camps de concentració nazis augmentarà quan es tanqui el període d'al·legacions al primer registre oficial de víctimes espanyoles, un llistat que el Ministeri de Justícia va difondre el 9 d'agost i que, nomes aquest mes, va rebre 170 peticions de correcció o d'incorporació de noms nous. Aquest volum de demandes ha fet allargar el procés un mes, fins al 9 d'octubre.

Les dades publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) identifiquen 141 ciutadans de les comarques de Girona. Aquesta xifra, però, és incompleta i, a l'espera de conèixer la definitiva, cal tenir present que només a l'Escala hi ha tres difunts més dels sis que apareixen en la informació del Ministeri: Miquel Costa i Saló, Joaquim Ibáñez Elhombre i Jaume Pellicer i Lleonart. Els seus noms, juntament amb els de la resta de víctimes locals en camps d'extermini i els de quatre homes que hi van sobreviure, consten en una placa commemorativa feta per l'Ajuntament de l'Escala el maig de 2003.

El Ministeri no ha especificat quantes de les 170 al·legacions fetes a l'agost es corresponen a veïns d'alguna població gironina, bàsicament perquè el procediment és virtual –ha explicat– i el sistema no demana la ubicació, ni de la persona que presenta la rectificació ni del difunt. El tràmit es pot fer a través de l'apartat de Memòria històrica al web de l'administració de Justícia, on hi ha un formulari específic.

Reconeixement pendent

El compendi publicat el mes passat al BOE –sobre el qual Diari de Girona va informar el dissabte 10 d'agost, tot especificant els noms i cognoms, el municipi i l'edat de les víctimes gironines– és el pas previ perquè les persones que van morir en camps de concentració nazis s'inscriguin com a difuntes al Registre Civil Central de l'Estat. Un reconeixement que continua pendent 74 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Inicialment, el Ministeri de Justícia va donar un mes perquè familiars o persones properes als afectats formulessin les correccions oportunes, però les 170 registrades en poc més de tres setmanes han fet prorrogar el calendari fins al 9 d'octubre –en principi, s'havia de tancar el 9 de setembre.

Quan aquest nou termini expiri, l'administració de l'Estat ha informat que s'elaborarà un llistat definitiu i es donarà als seus integrants la condició de difunts en camps de concentració nazis.

El gruix d'aquesta llista es correspon a ciutadans espanyols que van morir en el complex de Mauthausen i Gusen, a Àustria, però també inclou víctimes de 42 camps més que l'alemanya nazi va crear per a la reclusió i l'extermini de persones.

El Ministeri recorda que aquesta és una de les mesures recollides a la Llei de memòria històrica «com a agraïment i reparació als més de deu mil espanyols que van ser deportats als camps de concentració nazis» –la meitat hi van perdre la vida–, als quals el govern franquista va desposseir de la nacionalitat.

Una gironina, l'única catalana

Les dades aplegades per Justícia recullen una sola catalana morta en un camp nazi, l'exclusiu per a dones de Ravensbrück. Es tracta d'una veïna de Setcases, Carme Gardell Carola, però ara cal veure si les al·legacions donen compte d'alguna altra difunta, ja que el registre estatal només inclou una segona víctima femenina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook