Els Bombers de la Generalitat han incrementat de manera significativa el nombre de rescats aquest passat mes d'agost. En concret n'han fet 239 arreu de Catalunya. Els motius principals han estat, d'una banda, la major afluència de turistes per les vacances d'estiu i, de l'altra, la mala planificació de moltes persones abans de sortir. «Ens trobem que molta gent surt a la platja i després vol fer un camí de ronda amb xancletes i acaben fent-se mal perquè l'orografia és complicada», explica el caporal del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Pere Planagumà. Aquest agost ha estat especialment accidentat en aquest sentit, i és, de llarg, el mes de l'any en què més gent s'ha rescatat, per davant del juliol, quan se'n van fer 168.
La fal·lera per anar a caminar a muntanya o en algun dels nombrosos camins de ronda al voltant de les platges catalanes ha fet que els rescats en aquestes zones es disparessin durant el mes d'agost. En total han estat 239 les vegades que els Bombers han hagut d'anar a buscar algú que havia patit algun problema durant aquest mes, en el qual l'afluència de turistes és més gran per les vacances d'estiu. Uns turistes que, a més, no s'equipen prou bé, i en molts casos no programen com cal les sortides.
De fet, molts d'ells improvisen la ruta, una decisió arriscada que en algunes ocasions acaba amb una trucada al Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE). El caporal del parc d'Olot, Pere Planagumà, explica que habitualment fan serveis en zones com camins de ronda on el turista acaba després d'haver anat a passar un dia a la platja i, per tant, amb un calçat i una roba que no són adequats.
Queralbs, un punt calent
Però els rescats més habituals continuen sent els que es fan a muntanya. En aquest sentit, les zones de Vielha i Queralbs (on hi ha la vall de Núria) són les que registren més actuacions per part dels GRAE. «A la muntanya cal tenir una bona planificació, anar ben equipat, no fer la ruta sol i haver mirat bé la meteorologia», assenyala Planagumà. Des de que va començar l'any a Catalunya hi ha hagut 938 rescats més de la meitat, 536, a muntanya.
Una dada destacada és la que es registra a les sis comarques de Girona, on es produeix un de cada quatre rescats que ha de fer el GRAE. L'Alt Empordà és la comarca amb més serveis (63), seguida de prop del Baix Empordà (61) i el Ripollès, amb 54 -la meitat dels quals a Queralbs. Les tres comarques restants són la Selva, amb 37, la Garrotxa, amb 22, i finalment el Gironès, amb 14.
A la resta de Catalunya destaquen els 54 rescats del Baix Llobregat, i especialment la zona de Collbató, on se n'han fet 26 des de l'inici d'any. El Parc Nacional d'Aigüestortes, al Pallars Sobirà, també concentra bona part dels rescats. En aquesta demarcació se n'han fet una quarantena des del gener, la majoria a Espot i Alt Àneu.
Cal destacar també la important quantitat de serveis que fan els Bombers a les comarques centrals. En aquest sentit, destaquen els 39 que s'han fet al Bages, divuit dels quals a Monistrol de Montserrat, els 30 de l'Anoia o els 34 del Berguedà, una vintena dels quals entre Saldes i Gòsol, just a la zona del Pedraforca.
Un millor ús del mòbil
Planagumà explica que el fet de dur el telèfon mòbil és «molt important si se sap fer servir». «Molts es pensen que per tenir-lo a mà ja estan salvats i no és així». En aquest sentit, el caporal del GRAE destaca que en moltes ocasions han d'explicar que els passin algunes dades per telèfon com la localització o punts de referència, ja que amb la trucada no n'hi ha prou.
A més, Planagumà explica que hi ha moltes «zones negres» on es perd la cobertura i el que podria ser un servei més senzill s'acaba convertint en una recerca, que obliga a desplegar una quantitat important de mitjans durant hores i de diferents cossos d'emergències.
