Una extensa base de dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha posat al descobert que 67 barris de les comarques gironines, un 12,6% de les 531 seccions censals de la província, viuen per sota de la mitjana espanyola de renda, situada en 25.072 euros anuals. Una situació que s'ha evidenciat en el darrer informe de l'INE, corresponent al 2016. I dos d'aquests barris no arriben als 15.000 euros. En concret, un de Girona, Font de la Pólvora, on la renda familiar és d'11.804 i un altre de Figueres, el del Culubret, amb 13.667 euros.

Són dades que es poden conèixer amb tant nivell per primer cop i que formen part d'una aplicació experimental de l'Institut d'Estadística estatal. Gràcies a l'encreuament de dades del Cens i d'Hisenda ara es pot cartografiar amb més exactitud les diferències de renda entre zones d'una mateixa ciutat i, en el cas de la capital gironina, descobreixen importants desigualtats territorials.

Per exemple, a tocar de la zona amb menys ingressos, Font de la Pólvora, es troben els dos districtes amb la renda més alta, els barris gironins de Montjuïc (63.628 euros) i Montilivi (67.150). El tercer en aquest rànquing també pertany a la capital. Es tracta del barri de Palau, que arriba als 57.356 euros.

El top 10 de districtes més rics el completen Aiguaviva (49.579), Fornells de la Selva (49.223), Sant Andreu Salou (49.157), la part baixa de Santa Eugènia a Girona (48.439), Llambilles (46.966), Sant Gregori (46.903), Madremanya (45.629), Canet d'Adri (45.613) i el barri de la Devesa de Girona (45.528).

Més enllà dels valors més extrems, és significativa la correlació d'algunes variables geogràfiques que expliquen les diferències de renda. La mitjana gironina, situada en 31.003 euros, es distribueix amb algunes constants identificables. Per exemple, la costa, dedicada productivament -de forma majoritària- al turisme, destaca per valors propers o inferiors a la mitjana, i per tenir pocs barris que la superin a excepció dels nuclis antics de les ciutats més turístiques. Per contra, els districtes de l'interior i sobretot els limítrofs a les grans capitals com Girona -Figueres, Olot o Ripoll- concentren les rendes familiars més altes.

La frontera del tren

A la zona metropolitana de Girona la via del tren marca una clara diferència de renda entre els barris més rics de la capital i les zones amb més pobresa, que es concentren a Salt.

Un dels barris més pobres de la demarcació, Font de la Pólvora, concentra dues seccions censals amb menys renda familiar. I es troba a molta distància en condicions de vida però a poca distància física de dues de les zones més benestants; els barris de Montjuïc, Palau i Montilivi. A Figueres, tot i que abunden les zones per sota de la mitjana, existeixen zones amb rendes molt diferents.

Una de les variables que millor defineixen la diferència entre barris rics i pobres és la distància amb la costa i la seva indústria majoritària, el turisme. I és que la gran majoria de barris relacionats amb la principal activitat de la demarcació destaquen per la pobresa relativa dels seus habitants.