17 de setembre de 2019
17.09.2019
Diari de Girona

El saldo migratori amb la resta d'Espanya és pràcticament nul

Només hi ha 60 persones més que han vingut a viure a la província, provinents de les comunitats autònomes que no són Catalunya, que les que han fet el viatge a la inversa · Després de tres anys amb xifres d'entre 200 i 300 ciutadans, la diferència ha quedat reduïda el 2018

16.09.2019 | 23:49
El saldo migratori amb la resta d'Espanya és pràcticament nul

El 2018 van arribar a la província 60 persones més provinents de la resta de comunitats espanyoles que els que van marxar en direcció contrària, cosa que es podria considerar un saldo migratori interior pràcticament nul. Aquesta diferència entre les persones que venen a viure a les comarques de Girona i les que en marxen, sempre tenint en compte la resta de territoris que no siguin Catalunya, està experimentant un canvi de tendència que s'observa en les darreres dades de l'Idescat. El saldo migratori ha estat positiu tot i que pràcticament irrellevant, ja que el 2017 va ser de 325; el 2016 de 314 i el 2015 de 248.

La darrera dada negativa es va produir el 2014 (-91), una tendència que s'havia mantingut des de 2005, amb algunes xifres destacades: el 2008 va ser de -1.034; el 2007 de -919 o el 2009 de -834. Estava clar durant tots aquells anys que els municipis gironins no eren territori atractiu per la resta de ciutadans d'altres comunitats autonòmiques, una situació que es va girar el 2015 i que no seria d'estranyar que tornés a virar aquest 2019.

Canvi de tendència a Catalunya

Malgrat que la xifra és positiva, s'observa un canvi de tendència a la baixa que si s'ha confirmat en el total de Catalunya, d'on van marxar a la resta d'Espanya més ciutadans que els que van venir, amb un saldo negatiu de -2.689. La tendència en el global de les quatre províncies catalanes ha experimentat un canvi important, donat que el fenomen no es produïa des de 2013, any a partir del qual els saldos sempre van ser positius

Pel que fa als moviments migratoris cap o des de l'estranger, l'any 2018 van arribar a Catalunya 177.216 persones, un 16,7% més que el 2017, segons informa ACN. En canvi, 78.003 ciutadans van marxar fora, un 17,5% menys que l'any anterior. El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques. Les taxes de migració neta més altes corresponen al Barcelonès (22,0?), la Cerdanya (17,2?) i el Tarragonès (16,1?). Les taxes més baixes es registren a la Conca de Barberà (0,3?), el Pallars Sobirà (2,3?) i el Garraf (2,4?).

Per comunitats autònomes, el saldo amb Catalunya ha estat negatiu a 9 comunitats, encapçalades per les Illes Balears (-945), mentre que hi ha 8 comunitats autònomes amb saldos positius, entre les quals destaquen Ceuta-Melilla (330), Castella i Lleó (180) i Andalusia (139).

La ciutat de Girona

Girona ciutat, segons les dades de l'Idescat, també té un saldo migratori interior negatiu amb la resta d'Espanya (-39), diferències que també són negatives respecte als ciutadans de la mateixa comarca (-317) i de la resta de la província (-70). La xifra passa a ser positiva, respecte a les persones de la resta de Catalunya, d'on en venen 96 més de les que marxen en direcció contrària. En global, la ciutat de Girona té un saldo migratori intern negatiu (-330), una tendència que es va iniciar el 2017, mentre que entre el 2013 i el 2016 va ser positiu.

Migracions externes

Un total de 177.126 estrangers es van censar a Catalunya l'any passat, un 16,7% més que l'any anterior, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que també revela que el 2018 va baixar un 17,5% el nombre de catalans que va emigrar a l'estranger.

El 2018 es van comptabilitzar 78.003 emigracions amb destinació a l'estranger, un 17,5% menys que el 2017, cosa que dona un saldo net resultant de 99.213 persones. Les dades de l'Idescat també indiquen que el saldo migratori de Catalunya amb la resta d'Espanya va ser negatiu per primera vegada des del 2013, i que 255.564 veïns van canviar l'any passat de residència entre municipis de Catalunya, un 8% més que el 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit