El judici a l'Audiència de Girona contra el suposat líder d'un grup que captava dones des de Bulgària per obligar-les a prostituir-se a diversos punts de l'N-II de l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany va quedar ahir vist per sentència. Les captacions van produir-se el 2011 a Bàscara, Pontós i Vilademuls, i el 2017 l'Audiència ja va jutjar deu membres del grup que van reconèixer els fets i van ser condemnats a penes d'entre un i cinc anys de presó.

El procés contra el suposat líder del grup de proxenetes va iniciar-se dimarts amb les declaracions de dues de les víctimes captades des de Bulgària i la mare d'una d'elles, que va ser l'encarregada d'avisar les autoritats búlgares. També van declarar agents de la Policia Nacional que van participar en el cas. La fiscal manté per aquesta causa denunciada el 2011 la seva petició de 28 anys de presó per tres delictes de tràfic de persones amb coacció a menor d'edat per una víctima que en el moment dels fets tenia 16 anys. Per la seva banda, la defensa en demana l'absolució.

El fiscal va assegurar que l'acusat va actuar en connivència amb els acusats el febrer del 2018, i considera provada la seva posició de líder amb les converses telefòniques que van recollir. Segons va apuntar, en moltes de les converses l'acusat parla amb els seus dos fills i amb la seva parella, tots tres ja processats el 2017 per aquesta mateixa causa, sobre l'enviament de noies cap a França. En una altra conversa un dels fills li explica que capta una altra dona a Bulgària.

També va realitzar enviaments de diners «injustificats» de més de 50.000 euros des d'Espanya cap a Bulgària, on ell residia. En aquell moment no estava afiliat a la seguretat social ni es tenia constància que estigués treballant. En un informe de l'Agència Tributària s'hi indica que ni ell ni ningú del grup «podia justificar ingressos que els permetessin viure a Espanya», i que per tant obtenia ingressos «al marge de la legalitat».

Es tracta de tres víctimes sobre les quals s'exerceix violència, una d'elles menor que es pensava que aniria a treballar en un restaurant.

Arguments de la defensa

Pel que fa a la defensa, va considerar que no ha quedat acreditat que no hi hagués consentiment per part de les víctimes a l'hora de prostituir-se. Segons va argumentar, la fiscal es basa en la «pietat» cap a les víctimes i que s'ha de condemnar només «a partir de les declaracions de les defenses». De fet, va posar de manifest una contradicció en la declaració d'una de les víctimes, que en la denúncia interposada el 2011 va dir que no tenia la seva documentació, però que quan van anar al pis on residia juntament amb altres dones captades, aquestes es van identificar amb les seves targetes d'identitat búlgares. També va apuntar que en la declaració inicial una de les víctimes va dir que es pensava que faria una feina legal, però durant la seva intervenció al judici d'ahir va canviar la versió i va dir que ja sabia que anava a exercir la prostitució a Espanya, però que quan va arribar «se'n va penedir i no la van deixar marxar».

Per últim, va assegurar que «l'explotació de persones és delicte quan estan sota coacció», i que només tres víctimes van assegurar haver-ne rebut. Sobre aquest supòsit, va subratllar que «per ara viure de la prostitució no és delicte, i que el cas que es jutja són tres casos de prostitució coactiva que aquí no s'han donat».