La mort per suïcidi s'ha de deixar de veure com un tema tabú perquè ens pot tocar de ben a prop de manera inesperada». Així de contundent es mostrava Cecília Borràs, fundadora i presidenta de Després del Suïcidi, Associació de Supervivents (DSAS), en una xerrada introductòria que va oferir ahir a la tarda a l'Espai de Suport Mémora Trueta, a Girona. L'Associació té com a objectiu facilitar un espai de confiança i d'escolta respectuosa per acompanyar els «supervivents» que han patit una mort per suïcidi d'alguna persona propera.
L'organització va ser creada el 2012 a Barcelona, sense ànim de lucre i sense cap vinculació a grups específics ni afiliacions religioses, per la psicòloga Cecília Borràs arran de la pèrdua del seu fill. Aleshores va ser una associació pionera a tot l'Estat espanyol a tractar el dol específicament per suïcidi. Al llarg d'aquests anys ha anat creixent gràcies a la incorporació de voluntaris que també han patit una mort propera i que participen en grups de suport i acompanyament en el procés de dol. Per primera vegada, l'associació sortirà de Barcelona per oferir grups d'acompanyament a Girona i Tarragona. És per això que ahir a la tarda es van donar a conèixer a l'Espai de Suport Mémora Trueta.
Durant la xerrada, oberta a tots els afectats, es van tractar aspectes relacionats amb el procés de dol en general i, més concretament, centrat en el suïcidi.
Notícia inesperada
Superar la mort d'un familiar o una persona propera comporta un procés de dol llarg, però afrontar la mort per suïcidi suposa un gran impacte emocional per dues causes principals: el fet de qüestionar-se per què ha passat i ser conscient que mai es tindrà la resposta i, per altra banda, la perplexitat de rebre una notícia totalment inesperada. «Cada suïcidi suposa la devastació emocional, social i econòmica de nombrosos familiars i amics. El trauma de la notícia ens porta cap al passat i ens fem preguntes», explicava Borràs mentre admetia que allò que realment diferencia el procés de dol per suïcidi al dol per altres causes de mort és el fet de «sentir-se culpable».
Seguidament, la presidenta de l'associació va explicar les diferents fases que hi sol haver en el procés: la negació i el xoc, l'expressió de dolor i finalment l'adaptació. Borràs va posar l'accent a la segona fase ja que sol ser la més dura i llarga emocionalment. Va explicar que els afectats constantment es fan cinc preguntes vinculades a l'abandonament, la culpa, la vergonya, l'estigma social i l'autodestrucció. D'aquests cinc sentiments, en va remarcar tres que són els més habituals en el dol per suïcidi. Primerament, la persona afectada se sent contínuament culpable per no haver pogut evitar el desenllaç tràgic i s'imagina possibles escenaris en els quals hauria pogut evitar-lo. D'altra banda, també sent vergonya per allò que dirà la gent i per no haver-ho «sabut fer millor» i, per últim, l'estigma social té un pes massa gran, encara. I és que, tal i com va explicar Borràs després de la xerrada, «encara hi ha molts prejudicis sobre el suïcidi», afirmava la psicòloga. «És l'única mort opinable ja que molta gent es creu en el dret de jutjar i la realitat és que és la primera causa de mortalitat juvenil, fet que demostra que el suïcidi és un problema greu sobre el qual s'ha de perdre la por a parlar-ne sense estigmacions socials», explicava, contundent, Cecília Borràs.
Al final de la xerrada va intervenir Anna Lara, coordinadora dels grups de dol a Barcelona que va explicar-ne els avantatges. «És necessari trobar gent que t'escolti fora del nucli familiar, ja que sovint ens sentim més còmodes amb gent que no coneixem de res». Després de la seva intervenció, Lara es va mostrar crítica amb l'estigmació social. «Cal perdre la por a dir la paraula suïcidi per poder parlar-ne amb normalitat, abans passava el mateix amb el càncer i la sida. És necessari tractar-ho amb normalitat per poder fer-ne prevenció». Els grups estan oberts i es posaran en marxa el 21 d'octubre.
