La intensitat de l'emergència social per l'arribada de menors migrants sols s'ha atenuat aquest estiu, ja que, a l'agost, Catalunya va rebre menys de la meitat d'adolescents que el mateix mes de l'any passat -llavors Infància n'atenia 485 i enguany, 231. A Girona la reducció ha estat inferior, d'un 30%, i, a l'espera que el Departament de Treball, Afers socials i Famílies tanqui l'estadística de setembre, fins al dia 15 s'hi han desplaçat el 15% de tots els que ho van fer aquest mes de 2018.

Tant l'administració com el sector social calculaven que les xifres serien més altes, sobretot tenint en compte que el fenomen fa més d'un any que s'ha disparat i que a mitjan juliol la Direcció General d'Atenció a la infància i l'adolescència de la Generalitat ja atenia 404 joves a les comarques gironines, 26 més que en tot el 2018.

Però el canvi de política del Ministeri de l'Interior a la frontera sud d'Espanya, per on accedeixen la majoria d'aquests migrants -segons ha remarcat Afers socials-, s'ha notat. Ara bé, la Conselleria que té la responsabilitat d'atendre els menors desemparats indica que, tot i que l'estiu no ha estat tan intens com s'esperava, manté les previsions d'arribades per al 2019.

Des d'Interior han confirmat un descens general que atribueixen bàsicament a tres fets: a la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones; la intermediació del Govern espanyol en la compra de «material i equipament marítim, aeri i terrestre», valorat en 140 milions d'euros de fons europeus, perquè el Marroc intensifiqui el control de fronteres; i l'aportació directa de 32 milions, aprovada el 23 d'agost, que també es destinaran a material per a les forces de seguretat marroquines.

Evitar futurs sense sostre

Els educadors socials, un dels col·lectius que treballen amb adolescents migrants sols, han constatat la frenada. El vocal de la junta del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), Isard Font, coincideix que «el 2019 no hi ha hagut l'arribada esperada», però alerta que ara toca afrontar un altre repte: oferir una sortida als joves que van arribar entre 2017 i 2018, majoritàriament amb 16 o 17 anys, que «han complert els 18, queden fora del circuit de menors i tenen necessitats noves», relacionades sobretot amb la seva autonomia. Per això, diu, cal crear altres serveis com ara la disposició d'habitatges, perquè «estem anant cap a un grup elevat de persones que es quedaran sense sostre».

«Tenim un nou repte, tot i que l'anterior no ha finalitzat», assegura Font, perquè el degoteig de noies i nois que marxen dels seus països continuarà, com -aclareix- ha existit sempre. En opinió de l'educador, «s'ha de fer la mateixa feina» realitzada fa uns mesos, quan la xarxa de la Generalitat va quedar col·lapsada i es van crear nous centres de primera acollida; ara s'ha de fer, diu, «per donar continuïtat a l'atenció dels joves».

L'integrant del CEESC explica que aquesta «és una realitat clara per a les entitats, que no tenen on derivar els majors d'edat». Font comenta que «s'estan fent allargaments de mesures en centres de menors» a l'espera de desencallar el procés per obtenir la documentació; «perquè sense ella no hi ha permís de treball ni possibilitat d'emancipació».

Isard Font reconeix que «ja hi ha serveis pensats en aquesta línia, però en necessitarem molts més» i subratlla que, «com a Col·legi, critiquem que portem dos anys en una situació d'emergència que s'ha de superar per començar a parlar de treballar a mitjà i llarg termini, tant en serveis d'acollida com en els posteriors».

En la seva opinió, «si volem ser una societat d'acollida, hi hem d'invertir, i això vol dir que l'administració no pot fer centres amb ràtios elevades» ni que algunes entitats del tercer sector «contractin professionals sense la titulació» adequada, una pràctica que qualifica d'«intrusisme laboral». Per Font, «l'emergència s'ha utilitzat com una excusa per promoure tot això». «Si volem que siguin ciutadans del nostre país, amb totes les possibilitats de construir un futur, hem d'invertir-hi diners, professionals i projectes de qualitat», conclou.