El Ball Pla de Sant Miquel va sorgir el 1945 com a una resposta al Ball Pla d'Olot que des de feia uns anys s'havia transformat en un ball de gala, on les famílies amb més possibilitats lluïen roba i joies. Es tractava d'un dels actes més multitudinaris de les Festes del Tura. La gent es concentrava al costat del recorregut de les parelles com ho fan ara en el casament d'una princesa o en un recorregut d'actrius i actors de Hollywood.
El pròxim 28 de setembre tindrà lloc la 75a edició del Ball Pla de Sant Miquel. El ball de gala de les Festes del Tura va desaparèixer a finals dels setanta. Això no obstant, el de Sant Miquel perdura amb prou salut perquè 200 persones hi participin. Han convidat totes les dones que han estat pubilles de la festa del barri i disposaran d'una gran quantitat de vestits d'alta moda però de paper.
Abans, el veí Gil Anglada, un incombustible de la festa de Sant Miquel, haurà fet un pregó dedicat al Ball Pla del Barri de Sant Miquel.
Gil Anglada (1951) ha explicat a Diari de Girona que quan ell era un nen el Ball Pla ja existia. Segons ell, el primer es va fer el 1945, en un recorregut que anava des de l'hostal de can Casals, una espècie d'ateneu del barri, fins al molí de can Climent a la vora del Fluvià. El primer ball pla va consistir en posar-se barret i llaç els homes i en algun element de paper posat en el vestit de les dones. El van organitzar la Benita Bru i la Rosita de can Tutau. En un barri, segons Anglada, molt aficionat a fer passants, el primer Ball Pla va agradar i en cada festa es tornava més atrevit. En l'àmbit de la dictadura el Ball Pla de Sant Miquel es va convertir en una ventada d'oreig fresc que alegrava la vida a la gent del barri d'Olot i de la comarca.
A principis dels 50, els balladors es van tornar més agosarats. Van fer vestits de paper per poder simular més els models del Ball Pla de les Festes del Tura i al final del seguici hi anaven dues parelles. Un senyor amb panxa prominent imitava l'alcalde d'Olot i president de la Diputació Pere Bretxa i el senyor de l'última parella parodiava el governador civil. L'alcalde, Pere Bretcha, els va deixar fer amb la condició que no parlessin malament d'ell.
En els setanta, segons Gil Anglada, va haver-hi balls amb parelles que reivindicaven la salvació del volcà Croscat i un any n'hi va haver que ens van disfressar de clergues i els van dur al jutjat sense resultats.
La funció del ball era imitar els rics i l'aristocràcia. Les dones compraven la revista Hola i agafaven de tema el casament d'una reina. Això ho van fer quan el 1960 es va casar el rei Balduí de Bèlgica amb l'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón. Van fer vestits de militars i de gran gala i el seguici de la reina Fabiola es va repetir a Sant Miquel. Això ho van fer repetides vegades.
Amb aquestes imaginacions el Ball Pla de Sant Miquel es va convertir en un dels esdeveniments més concorreguts de la comarca. Una gernació de gent es reunia per veure el passant i això sense publicitat. Era una cosa tan boca orella que no hi anava la policia. L'embús final de l'any 1975 no s'hauria resolt sense l'aparició d'un espontani que va fer la funció de guàrdia urbà i va repartir el trànsit de manera extraordinària.
A partir d'aquell any, els pabordes es van posar un braçal amb la bandera de Catalunya que amb lletres negres deia Comissió de Festes i també van aconseguir repartir el trànsit. Ara, hi ha Municipals, Mossos i Protecció Civil.
En el 75è aniversari la Comissió treballa per fer un Ball Pla multitudinari i pel record. En el cosidor del barri hi ha Carles Soler, Carlota Rodríguez i Maria Vallés (cosidors professionals). Tots tres acompanyen unes 40 dones que preparen els vestits del Ball Pla del 28 de setembre.
Les parelles sortiran del Casal, passaran per la plaça, el carrer Abat Racimir, l'avinguda Girona, plaça Joan Casolà i tornaran al Casal pel carrer Mossèn Gelabert i l'avinguda Jaume II.
