Més de 10.000 habitants de les comarques de girona tenen la consideració d'analfabets. Ho recull l'última enquesta de Població Activa trimestral de l'Institut Nacional d'Estadística publicada aquest mes. Concretament, de la població que té com a mínim 16 anys, un total de 10.667 persones no compten amb estudis ni saben llegir ni escriure. Es tracta d'una xifra que suposa un 1,7% de la població a partir de 16 anys i que posada en context respecte a la resta de províncies catalanes se situa només per darrere de Barcelona, que compta amb més de 65.000 persones sense estudis. Tarragona, amb més de 7.000 i Lleida, amb 3.600 se situen per darrere, i el total català ascendeix a 87.286.

Els percentatges són encara superiors a l'1%, una xifra que a països com Suïssa, Finlàndia o Dinamarca no superen.

De fet, l'estudi realitzat el 2001 per l'INE i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) sobre el cens de població i habitatges ja evidencia un repunt molt elevat en la taxa de titulats de formació postobligatòria (batxillerat, formació professional o titulacions universitàries). Actualment les comarques gironines compten amb més de 260.000 persones amb estudis postobligatoris.

Pel que fa a la nacionalitat de les persones analfabetes, 3.769 tenen l'espanyola, mentre que 6.800 pertanyen són estrangeres.

L'acceleració de l'alfabetització és una tasca relativament recent, que pràcticament ha començat a generalitzar-se a finals del segle XX. I és que l'any 1887 a la província hi havia un total de 147.843 persones analfabetes, que en aquell moment representaven el 62% de la població. Més de 130 anys després, amb una població de més de 750 mil persones, els nivells d'alfabetització de la província arriben pràcticament al 99%.

Una de les definicions més acceptades a l'hora de parlar d'analfabetisme i que recull Manuel Martí i Puig al seu estudi «Alfabetització, Formació bàsica i Universitat», és «la capacitat de comprendre un text i poder-lo explicar per escrit». En aquest sentit es pot entendre com l'accés a l'obligatorietat de l'escolarització, que es va introduir el 1970 amb la Llei General d'Educació promoguda pel llavors ministre d'Educació José Luis Villar Palasí.

L'evolució de l'alfabetisme al llarg dels anys ha inclòs nous reptes, que inclouen l'accés a la digitalització, una problemàtica que afecta majoritàriament la tercera edat. D'altra banda, existeix el concepte d'analfabetisme funcional, que es refereix a la incapacitat de resoldre tasques diàries tot i haver rebut escolarització prèvia, com ara fer una gestió administrativa o bancària o llegir i entendre un article de diari.