24 de setembre de 2019
24.09.2019
Diari de Girona

I les Illes Balears, en els llimbs

Les institucions dormien mentre la societat europea s'alarmava aquest cap de setmana per la caiguda de Thomas Cook. La secretària d'Estat de Turisme, Bel Oliver, se sentia tranquil·litzada fa tres mesos pels gestors de l'operador fallit

24.09.2019 | 00:56
I les Illes Balears, en els llimbs

Dissabte passat, el Times de Londres titulava a tota portada que «El gegant de les vacances està a la vora de l'abisme». El diari de Robert Murdoch gaudeix de la difusió i solvència suficients per alertar les institucions autonòmiques, per les inevitables repercussions a Mallorca si alguna cosa fa olor de podrit a Thomas Cook. Per desgràcia, el Govern i el Consell estaven molt atrafegats per reparar en la caiguda del segon subministrador mundial de turistes a l'illa.

Per si les repercussions del col·lapse del patriarca de les vacances no quedaven clares, el Times adjuntava en dues pàgines que «150.000 britànics s'arrisquen a quedar-se encallats a l'estranger» i que «150.000 turistes es queden als llimbs mentre Thomas Cook lluita per sobreviure». No es necessita un màster per deduir que nombrosos lots d'aquests afectats correspondrien a Mallorca. No obstant això, les deficiències llímbiques de Govern i Consell els mantenien als llimbs.

L'enfonsament de Thomas Cook no és una mort anunciada, sinó radiografiada des de mesos enrere en els seus detalls més insignificants. Excepte a Mallorca, on no s'ha adoptat cap mesura preventiva sobre un desastre incubat amb l'antelació suficient. Ningú espera la mínima planificació del Govern i el Consell, però on són els infinits vectors de la societat civil i altres institucions «protegides».

Gabinets d'estudis, facultats de turisme i ONGs han convocat aquest any desenes d'actes sobre l'assignatura turística, l'activitat teòrica més mortalment avorrida del planeta. Curiosament, entre tota aquesta fullaraca no es va esmentar com a assumpte prioritari que Thomas Cook deixaria d'operar en plena temporada. Abundaven en canvi les mencions a l'ecotaxa, o «ecofarsa», com li agrada anomenar-la a Gabriel Escarrer Júnior. L'impost turístic desnaturalitzat pel Govern ha resultat menys mortífer per als hotelers que el seu soci en fallida.

De fet, el conseller delegat de l'operador desaparegut va viatjar al juny a Mallorca per burlar-se dels especialistes locals. Peter Fankhauser es va col·locar a l'altura de Ruiz Mateos en anunciar la inversió de 40 milions en set nous hotels a les Balears. Ningú li va portar la contrària, tres mesos enrere. La secretària d'Estat de Turisme, la mallorquina Bel Oliver, es va sentir tranquil·litzada pel venedor de cortines de fum Thomas Cook.

Aquesta omissió culpable demostra que la ciència turística es troba a Mallorca a l'altura dels fòrums d'Urdangarin, en els quals participarien entusiastes tots els pseudoexperts citats. El folklorisme acadèmic desmunta l'axioma que només el turisme preocupa a l'illa. Tant de bo fos així. Si la societat civil ovacionava el fals REB mentre s'enfonsava el veritable gegant turístic, és perquè no els preocupava gens ni mica ni la indústria dels forasters ni l'economia que s'estén més enllà de les seves butxaques individuals. En els anys noranta, quan imperava la dictadura dels operadors turístics que escanyaven els hotelers mallorquins, els panorames regionals de la Unió Europea vaticinaven que la concentració de Balears en el turisme suposava la seva major debilitat ?estratègica, afegirien els que no s'han assabentat de Thomas Cook. La UE alertava dels riscos del monocultiu, entre els quals destaca la fragilitat derivada de la dependència d'un nombre reduït de subministradors de matèria primera.

L'economia mallorquina travessa la seva etapa Lehman Brothers, que tampoc era el més gran però va desencadenar un cataclisme sense precedents.

Thomas Cook no és TUI, però el gegant germànic tampoc es troba massa bé. (Aquest final no s'ha d'escriure, està absent dels fòrums especialitzats).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook