Hi va haver un temps que Thomas Cook salvava l'aeroport de Girona i bona part del turisme de la Costa Brava, especialment en la seva part sud. Un temps que els únics avions que aterraven a l'aeroport gironí, i que tot seguit omplien els hotels de Lloret i Blanes, eren d'operadors turístics. Thomas Cook entre ells, però és que fins i tot la resta d'operadors es podrien considerar hereus de Thomas Cook, el visionari que va iniciar els grans viatges organitzats. Eren temps pre-Ryanair, convindria recordar-los ara que ens atansem als temps post-Ryanair, que seran ja sense avions de Thomas Cook. I pregar perquè la caiguda de Cook no sigui el preludi d'un crash i que l'efecte dominó no arribi a la resta de grans operadors. El que és segur és que alguna cosa va canviar ahir, i que en turisme hi haurà un abans i un després de la caiguda de Thomas Cook, no tant pel que suposa com pel que significa. Un prestigiós expert en turisme com José Antonio Donaire, professor de la facultat de Turisme de la UdG, així ho sembla intuir. Donaire escrivia ahir, només conèixer la notícia: «La fi de Thomas Cook anuncia l'inici del post cookisme, el post fordisme del turisme». En altres paraules: l'era de la producció en sèrie de turistes ha finalitzat.

Mai saps d'on sorgirà la idea que t'ha de canviar la vida. No diguem ja si aquesta idea ha de canviar la vida de milions de persones. El primer viatge que va organitzar Thomas Cook va ser el 1841, quan va noliejar un tren amb un grup de gent amb destinació a un congrés antialcohol a Loughborough, una localitat anglesa. La idea ja contenia el germen que anys després -amb més o menys variacions- aplicarien els grans operadors turístics: va aconseguir descomptes en els bitllets per als passatgers i va garantir a la companyia ferroviària un ple en el comboi, de manera que totes dues parts hi sortirien guanyant. Malgrat que aquest primer viatge organitzat no li va proporcionar gaires guanys, Cook va veure en aquesta activitat un possible benefici futur, per la qual cosa anys més tard es va decidir a crear una agència de viatges, Thomas Cook & Son, considerada la primera de la història. Poc després, el seu èxit era innegable: el 1851 va organitzar un viatge per a 165.000 persones a l'exposició universal de Londres i el 1855 a l'exposició de París. Després va posar de moda Suïssa per la seva naturalesa, les seves característiques adequades per al descans i la salut. I fins avui. Millor dit, fins ahir.

La nova lliga antialcohol

No deixa de ser paradoxal que la idea que un militant antialcohòlic va tenir mentre viatjava a un congrés antialcohòlic acabés facilitant a centenars de milers de joves britànics viatjar a tot el món -amb especial preferència per la Costa Brava, la Daurada i l'illa de Mallorca- per intentar acabar amb totes les reserves d'alcohol passades, presents i futures, si bé no a base de la seva destrucció sinó de la seva deglució.

Un té encara presents les queixes d'administracions i hotelers per aquest tipus de turisme. De les administracions, perquè habitualment la barreja de joves i alcohol sol ser sinònim de soroll nocturn i, a vegades, d'aldarulls. I dels hotelers, perquè els grans operadors turístics, conscients del seu poder, obliguen els empresaris a ajustar preus fins a límits gairebé inhumans. La negociació sol acabar sempre amb el representant de la companyia, Thomas Cook o la que fos, pronunciant aquesta frase o qualsevol altra de semblant:

-O ho agafes o ho deixes.

I l'hoteler ho agafava. Però es queixava. Que no sigui que ara els trobin a faltar.