L'Ajuntament de Banyoles prepara un acte d'homenatge als veïns i veïnes de Banyoles i la comarca que van haver de marxar a l'exili republicà l'any 1939.
L'acte es farà el diumenge 22 de desembre a les 12 del migdia al pavelló de la Draga, on es lliurarà als familiars dels exiliats un diploma en honor i memòria de cada exiliat.
El consistori demana a totes les persones que tenen familiars que van haver de fugir a l'exili que es posin en contacte amb l'Arxiu Comarcal.
Aquest any es commemora el 80è aniversari de l'exili republicà de 1939, quan milers de persones van refugiar-se a França fugint de la repressió franquista i on la majoria d'ells van ser internades per les autoritats franceses en camps de concentració improvisats i sense condicions, principalment al d'Argelers sur Mer.
Entre aquests uns 350 eren de Banyoles i del Pla de l'Estany. Molts dels exiliats van tornar al cap d'un any per anar a parar a camps de concentració franquistes, com el de sant Marcos a Lleó.
D'altres es van enrolar a companyies de treballadors estrangers i posteriorment van ser empresonats pels alemanys i deportats a Mathausen on hi van morir nou banyolins.
Uns altres van anar a Rússia, aleshores l'Unió Soviètica, on varen patir la invasió nazi. Altres exiliats van trobar acollida al continent americà, sobretot a Mèxic, però la majoria van instal·lar-se a França, especialment a Prada i a Illa.
L'historiador Jordi Gallofré, que juntament amb Miquel Rustullet, està impulsant la recerca de les persones que es van exiliar i que fins al moment ja s'ha pogut contactar amb més d'un centenar de famílies d'exiliats i que assistiran a l'acte de diumenge.
Ara fa un any, amb el pavelló de la Draga ple, es va fer un homenatge institucional als represaliats pel franquisme de Banyoles i la comarca amb l'assistència de 110 familiars directes de represaliats que van ser sotmesos a consells de guerra i que van rebre els diplomes, expedits pel Parlament de Catalunya, on constatava la nul·litat dels processos judicials.
Concretament, al Pla de l'Estany, 287 persones van ser condemnades pels consells de guerra franquistes.
