Si vostè pensava que la turismofòbia era perillosa, esperi a contemplar els efectes devastadors de la turismofília, entesa com l'elevació del turisme a la dignitat de religió acrítica. Amb Thomas Cook KO, el públic descobreix que els sants gurus turístics en les fornícules estaven modelats amb escaiola. Mentre s'enfonsava ahir el castell de naips de les empreses adjacents a l'agència de viatges més antiga del planeta, rosegades pel corc de la matriu, les víctimes es preguntaven si el tsunami es deté en aquest comunicat provisional de baixes. Encara que és fàcil exagerar els efectes de l'evaporació de Thomas Cook, per absència de precedents d'envergadura similar, tampoc convé atorgar un crèdit excessiu als qui fingien no assabentar-se que el majorista estava en fallida. No van saber detectar el pes insostenible d'un deute de dos mil milions d'euros, i ara simulen que amb aquesta sortida d'escena es resol el problema.

A risc d'aprofundir en el sotsobre de les geografies afectades, Thomas Cook només és el principi d'un realineament del turisme, segons pot advertir qualsevol lector que hagi contractat alguna vegada unes vacances pel seu compte. Si es necessita apilar dades fefaents, el Grup Tui va tancar la setmana passada 18 oficines en els aeroports alemanys. Es tracta del número u, i de l'únic que ha escomès un pla per evitar una erosió irremeiable. Els operadors turístics estan en pèrdues perquè són dinosaures que no s'han adaptat a la nova era. I convé recordar que nombrosos mal anomenats hotelers es limiten a posar el seu edifici en mans del majorista, encara que a continuació es comportin com si haguessin inventat el sol i la platja.

El primer balanç és descoratjador. La indústria turística ha permès amb el seu silenci còmplice que es comercialitzessin vacances en mal estat, una maniobra equivalent a vendre carn en mal estat. Sabien que el cicle estava contaminat, que Thomas Cook tenia els dies comptats. No poden lamentar-se avui de l'incalculable mal en imatge per al sector. Una pintada de «Tourists go home» és més nociva que rebre l'avís a mitges vacances que l'hoteler et mirarà com un paràsit, que no tens un mitjà de transport garantit per tornar i que el teu somni de felicitat ha degenerat en un malson organitzat? És trist que el consol continuï arribant des de l'estranger. Totes les portades en paper de la premsa anglesa, des de The Sun al Financial Times, coincidien a destacar els milions de lliures que els executius de Thomas Cook havien cobrat mentre enfonsaven a consciència la seva empresa. Sobre els fats cats engreixats amb els diners dels viatgers frustrats planen negres perspectives. Per descomptat, aquest enfocament no es considerava noticiós al país que va rescatar sense rubor a Rodrigo Rato. Fins al primer ministre britànic ha atribuït presumptes delictes a la plana major de Thomas Cook, una invitació a la guillotina que contrasta amb els plans d'hotelers avalats pel Govern. Perseguien rescatar l'agonitzant amb les indispensables injeccions de fons públics, i esponjosos paracaigudes per als gestors. A la fi, l'executiu va prendre ahir l'audaç resolució de reunir-se. Alegria!