Per sort per a la majoria dels empresaris i professionals del sector turístic de la Costa Brava, la fallida i l'inici gairebé immediat de la liquidació de l'operador turístic amb seu al Regne Unit Thomas Cook els afecta poc, o afecta pocs d'ells.

La Costa Brava és una destinació que fa anys va deixar d'interessar els operadors britànics i, al mateix temps, molts hotelers van deixar d'estar interessats en aquest i altres operadors i van decidir cercar els seus clients per lliure gràcies a internet i les companyies d'aviació de baix cost.

Però a les Illes Canàries, quatre d'elles sobretot -Lanzarote, Fuerteventura, Tenerife i Gran Canària- i a les Balears -Menorca principalment i Mallorca- l'impacte ha estat brutal, i em permeto utilitzar aquesta expressió. Són milers de turistes que han de ser repatriats i milers de turistes que havien de començar les seves vacances i que no només les han perdut sinó que també han perdut els seus diners.

S'ha acabat la trajectòria d'una empresa que portava una marca històrica que ha estat molt malament -potser aquest adjectiu és massa suau i seria més adient pèssimament- gestionada pels seus directius des de fa quatre o cinc anys com a mínim. Aquests han estat protagonistes -ben pagats protagonistes- d'una fugida cap endavant, acumulant deute any rere any. Algunes informacions parlen de 1.700 milions de lliures esterlines. Altres diuen que més de 2.000 milions.

Les xifres, tanmateix i independentment de les conseqüències a casa nostra, són impressionants des del punt de vista humà. A banda dels clients, són uns 22.000 els treballadors directament afectats i més de 560 les seves botigues de viatges a peu de carrer les que ja estan tancades.

Hi ha qui ha criticat el govern britànic per no haver avalat un crèdit o haver fet un préstec pont per salvar la companyia. No m'agrada Boris Johnson, però comprenc la seva decisió. Per una banda per no establir un precedent -es tracta de capitalisme tant dur com pur dels conservadors britànics- i, per una altra, perquè hagués estat llençar els diners a fons perdut. Thomas Cook no tenia salvació possible.

Al Regne Unit la Justícia encarregada de matèria mercantil actua molt ràpidament. El mateix matí de la petició i acceptació de la liquidació van ser escollits els liquidadors: el liquidador oficial escollit ( official receiver liquidator) de totes les empreses de Thomas Cook en liquidació. I, a més, el tribunal va triar i encarregar gerents o gestors especials ( special managers) que ja són els seus assistents en la liquidació. Van ser incorporats administradors de la insolvència ( insolvency practitioners) de dues conegudes firmes: AlixPartners, pel que fa la companyia aèria i les empreses de turoperació, i de KPMG LLP per a la liquidació de la divisió minorista del grup i la divisió de manteniment dels avions.