Portaveu de cinc comissions al Senat, no va assistir a la constitució de cap d'elles; senador des del 21 de maig, quan va ser constituïda la cambra, no consta, a la pàgina oficial d'aquesta, que hagi presentat ni una sola iniciativa parlamentària; al ple del Senat celebrat els dies 10 i 11 de setembre, no hi va assistir. A la vista d'aquest espectacular full de serveis, algú podria pensar que en Jami Matamala ha sigut un senador «menys que zero», com el títol del famós llibre d'Easton Ellis, algú que es limitava a cobrar dels pressupostos generals. Res més lluny de la realitat, ja que l'objectiu del senador per Girona, segons va reconèixer ell mateix en ser postul·lat al càrrec per l'expresident Puigdemont -bon amic seu- era assegurar-se la immunitat parlamentària, res no va dir de servir els interessos dels gironins. O sigui, que va assolir amb escreix el seu objectiu, ningú no ho pot negar.

La comissió del Senat de Cultura i Esports, la de Funció Pública, la de Justícia, la de Pressupostos, la d'Incompatibilitats i la de Suplicatoris -la que, si arribava a ser acusat de qualsevol delicte mentre era senador, hauria de tractar el seu cas- tenien en comú comptar amb el senador per Girona «Matamala Alsina, Josep Maria», segons consta en la fitxa oficial de la cambra alta. I van tenir també en comú no veure-li el pèl ni el dia que es van constituir.

El bo d'en Jami Matamala no enganya ningú. Algú que reconeix públicament que accepta ser senador per assegurar-se la immunitat davant la llei i que, acabada la legislatura, fuig a l'estranger per si de cas, a esperar que li tornin oferir el mateix càrrec per tornar a ser immune, mereix aplaudiments per la seva honestedat. Que mereixi vots és una altra cosa, és de suposar que rep els de tots aquells gironins que consideren que aquesta província no pateix cap mancança. Quan un viu en un lloc que té totes les necessitats cobertes, totes les infraestructures a punt i cap problema a l'agenda, és natural que els escons s'utilitzin per a qüestions com assegurar que la justícia no pugui enxampar els amics de l'expresident que va fugir.

En Matamala no està reclamat per la jusíticia, però per si de cas, millor ser senador. Bé, per si de cas, i per cobrar un sou de 2.813 euros al mes, més 1.822 en concepte de dietes, més uns 1.000 per cada comissió en la qual pren part, diners tots ells que rep de l'Estat espanyol. Surt a compte, tenir por de l'acció de la justícia.

Es desconeix què n'opinen d'aquesta febril inactivitat del senador Matamala, la resta de polítics gironins, especialment els que van ser apartats de les llistes per fer-li lloc. Segons es comenta, als polítics amb llarga experiència al Senat, convergents de sang vella la majoria, no es va fer cap gràcia que Matamala els passés al davant perquè així ho ordenés des de Waterloo l'expresident. I el mateix es pot dir dels diputats al Congrés que també van ser apartats per fer lloc a Jaume Alonso-Cuevillas, col·locat de cap de llista així mateix pels desitjos del president pròfug, en aquest cas no per eludir la justícia sinó per ajudar Puigdemont a eludir-la.

«Menys que zero», cal aclarir-ho no parla de l'exsenador per Girona, encara que algun lector despistat pugui creure que n'és el protagonista, quan sentencia: «si algú vol res, té dret a agafar-ho».