Un estudi del Registre de Demències de Girona determina que les persones que pateixen la malaltia tenen una esperança de vida de 8,8 anys menys que les persones sanes. L'estudi, que va comptar amb el finançament competitiu de l'Institut de Salut Carlos III, va analitzar les dades de 5.156 pacients amb demència de 60 i més anys i de 15.468 persones sense demència d'edat similar, sexe i estat de salut. Mitjançant les bases de dades anonimitzades per la recerca del ReDeGi i dels historials clínics d'atenció primària de SIDIAP del IDIAP Jordi Gol i de SSIBE es va poder fer un seguiment de fins a 10 anys i comparar la supervivència i l'esperança de vida dels pacients respecte a persones de característiques similars però sense demència.

Al final dels 10 anys, el 40% de les persones amb demència havien mort, mentre que per a les persones sense la malaltia la mortalitat va ser del 26%. La taxa de mortalitat va ser de 127 defuncions anuals per cada 1.000 persones amb demència i de 73 en les persones que no en tenien. A part de la reducció de l'esperança de vida, una altra dada rellevant que se n'extreu és que que el 42% de les morts havien estat causades directament per la malaltia.

A més d'aquestes dades generals, l'estudi ha servit per mostrar que la supervivència esta condicionada pel sexe, per l'edat en el moment del diagnòstic i pel subtipus i la gravetat de la demència. Així, després del diagnòstic de demència, les dones van sobreviure 1,5 anys més que els homes, però van experimentar una reducció d'1,3 anys en la seva esperança de vida en comparació amb els homes.

Quant a l'edat, les conseqüències del diagnòstic de demència sobre la mortalitat van ser majors en les persones més joves, mentre que el diagnòstic de demència a partir del 90 anys no va reduir significativament l'esperança de vida dels pacients. Així, per exemple, un diagnòstic entre els 70 i 79 anys va suposar una reducció de 6,1 anys en l'esperança de vida i si el diagnòstic era entre els 80 i 89 anys, la reducció en l'esperança de vida va ser de 2,7 anys.

Pel que fa als diferents subtipus de demència, els resultats assenyalen que l'Alzheimer disminuïa en 5,6 anys l'esperança de vida, mentre que altres subtipus de demències com la causada per la malaltia de Parkinson o la demència causada per múltiples etiologies reduïen l'esperança de vida en 11,6 anys i 14,2 anys, respectivament.

Registre de Demències de Girona

L'estudi s'ha dut a terme per investigadors del Registre de Demències de Girona (ReDeGi) de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), en col·laboració amb investigadors de l'IDIAP Jordi Gol i investigadors de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) i s'ha publicat a la revista Clinical Epidemiology.

El ReDeGi és un dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut (CatSalut), coordinat des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), que registra des de l'any 2007 informació clínica sobre els nous casos de demència diagnosticats als dispositius d'atenció especialitzada de la Regió Sanitària de Girona (RSG). El ReDeGi aporta informació sobre les principals característiques clíniques dels casos registrats i sobre la cobertura diagnòstica respecte als casos esperats en el territori.

Com a dispositiu de vigilància epidemiològica la funció del ReDeGi és la d'aportar informació de tipus poblacional sobre la pressió assistencial que representen els casos de demència. En el ReDeGi participen tots els centres hospitalaris de la RSG (Hospital de Campdevànol, Hospital de Blanes, Hospital Sant Jaume de Calella, Hospital de Figueres, Hospital Universitari de Girona Josep Trueta, Hospital d'Olot, Hospital de Palamós i Hospital Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt).

Actualment hi col·laboren més de trenta professionals especialistes en neurologia, geriatria, psiquiatria o medicina interna que realitzen la seva activitat assistencial en l'atenció sanitària a les demències en els vuit hospitals de la Regió Sanitària de Girona.