Igual, però diferent. La repetició electoral de les eleccions generals els anys 2015 i 2016 -fins que finalment es va investir Mariano Rajoy (PP) com a president del govern- va deixar resultats molt similars a les comarques gironines, ja que es va mantenir el repartiment de diputats, tot i que van haver-hi dos matisos importants: el vencedor (que primer va ser CDC i després ERC, malgrat que tots dos van aconseguir dos diputats) i l'abstenció, que va augmenar cinc punts percentuals entre els primers i els segons comicis.

L'any 2016, Espanya es va veure abocada per primera vegada a una repetició d'eleccions. Els resultats dels comicis de desembre de 2015 constataven la fi del bipartidisme gràcies a la irrupció de Ciutadans i Unides Podem, tot donant pas a un Congrés fragmentat en què el PP de Mariano Rajoy, malgrat haver-se proclamat vencedor, no va aconseguir prou suports per ser investit president del Govern. Això va fer que les eleccions s'haguessin repetir el juny de 2016, donant com a resultat una nova victòria del PP -aquesta vegada amb un major nombre de vots i diputats- que, gràcies a una discutida abstenció del PSOE (que va suposar una important fractura interna per al partit socialista), va permetre que, aquesta vegada sí, Rajoy fos investit president.

A les comarques gironines, aquesta repetició electoral no va modificar el repartiment de diputats, ja que tant al desembre de 2015 com al juny de 2016 van sortir escollits dos diputats per a l'antiga Convergència, dos per a ERC, un per a En Comú Podem i un per al PSC. Tot i això, la repetició electoral de llavors deixa dues lectures interessants. En primer, el guanyador: malgrat que en ambudes ocasions els partits independentistes es van emportar una clara majoria de vots, com ja és habitual a la demarcació, els comicis de 2015 els va guanyar Democràcia i Llibertat (nom amb què es presentava llavors l'antiga CDC) i ERC es va imposar el juny de 2016. De fet, els dos partits pràcticament van exercir com a vasos comunicants, i mentre CDC va perdre dos punts percentuals dels vots entre desembre de 2015 i juny de 2016, Esquerra en va guanyar tres. Pot semblar un matís, però aquella era la primera vegada que els republicans s'imposaven en les eleccions generals a la demarcació de Girona i confirmava el creixement electoral dels republicans en un feu que tradicionalment havia estat de Convergència. De fet, ERC va repetir victòria a les eleccions del passat 28-A, tot obtenint per primera vegada la històrica fita de tres diputats i deixant JxCat amb només dos. Caldrà veure si els republicans són capaços de mantenir ara l'excel·lent resultat de l'abril passat, ja que els va deixar el llistó molt elevat.

Pel que fa a la resta de partits, els seus resultats van ser molt similars en les dues convocatòries. En Comú Podem va augmentar lleugerament el suport rebut, ja que va passar del 16 al 17% dels vots, mentre que el PSC es va mantenir pràcticament allà mateix. Pel que fa a PP i Ciutadans, també es van intercanviar papers, i mentre que el 2015 Cs va aconseguir un resultat lleugerament superior, el 2016 l'avantatge el va agafar el PP. En cap dels dos casos, tanmateix, els va servir per aconseguir representació. El PP, de fet, la va perdre el 2015 el diputat que tan sols havia aconseguit en dues ocasions, el 2000 i el 2011.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la ciutadania va mostrar el seu malestar amb la repetició d'eleccions tot deixant d'anar a votar, malgrat que no tant com es podria pensar: l'abstenció va créixer cinc punts percentuals, tot passant del 34,41% el desembre de 2015 al 39,42% el juny de 2016. Entre una convocatòria i l'altra també va augmentar el nombre de vots en blanc (que va passar del 0,76% al 0,86%), però en canvi el nombre de nuls va baixar del 0,88% al 0,81%.

Els efectes de la sentència

Caldrà veure ara si aquest patró es repeteix a les eleccions del 10-N, tot i que en aquesta ocasió s'haurà de tenir en compte un factor clau que el 2015 i el 2016 encara no existia (o com a mínim no amb la mateixa intensitat que ara), que són els efectes del procés independentista i molt especialment la sentència de l'1-O, que s'ha de fer pública en els propers dies. La sentència pot influir en la mobilització electoral a Catalunya, tot i que sense dubte també tindrà efectes en el conjunt de l'Estat espanyol.

Més enllà d'això, els comicis del 10-N serviran per determinar a quin partit consideren els ciutadans responsable de la incapacitat de formar govern i per veure què succeeix amb el fenomen d'ultradreta de Vox, que es va desinflar quan l'abril passat va aconseguir entrar al Congrés però amb menys força de la que li vaticinaven les enquestes.

A les comarques gironines, ERC i el PSC ja han confirmat que repetiran candidats (Montse Bassa i Marc Lamuà, respectivament), mentre que JxCat ha de celebrar la setmana que ve el seu Consell Nacional per determinar si Jaume Alonso-Cuevillas torna a encapçalar la candidatura.