Pla, Johnson, San Marino i N-II

Divendres 26 de setembre, reunió de Patronat de la Fundació Josep Pla. Quasi quatre dècades després de la mort de Pla, la seva vigència i lectura continuen en uns nivells altíssims. La Fundació gaudeix de bona salut i les activitats se succeeixen a bon ritme. Xavier Pla ens informa que nous inèdits veuran la llum quan arribi el moment apropiat. La Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i molt particularment el professor Xavier Pla fan una feina gegantina, de gran ambició i rigor, preservar, curar i difondre el llegat Pla. Comentem la molt bona acceptació del llibre de correspondència entre Josep Pla i Jaume Vicens Vives (1950-1960), L'hora de les decisions. Comento amb Xavier Pla la terrible i dramàtica vigència de l'informe que Pla elabora sobre Josep Tarradellas: l'Informe Pla, procedent de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i que està redactat per Pla d'acord amb la llarga entrevista que segurament tingué lloc a Castelnau (França) els dies 21, 22 i 23 de gener de 1960.

En va escriure un informe de deu pàgines que permet veure la visió de Tarradellas als anys seixanta: «Per a prevenir el caos, s'ha de crear un equip de treball format per molt poca gent: quatre o cinc (Tarradellas: política; Ortínez: burgesia; Vicens Vives: interessos clericals; Sardà: economia), polítics especialitzats en les qüestions bàsiques. Aquest equip ha de ser el noyaux del futur partit conservador català. Del passat no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal. No s'han de ressuscitar ni l'Esquerra, ni la Lliga ni cap altra organització d'aquesta classe». No vull abusar de les cites, simplement recomanar vivament la seva lectura. Invita a la reflexió sobre els errors polítics que ens han portat al moment actual. D'aquí la seva vigència.

Boris Johnson, al límit

Aquest dimarts 23 de setembre, la Cort Suprema del Regne Unit va considerar il·legítima, nul·la i sense efectes la decisió del primer ministre Boris Johnson de sol·licitar a la reina Isabel II suspendre les activitats del Parlament britànic entre el 10 de setembre i el 15 d'octubre.

La mesura era qüestionada per l'oposició, que acusava Johnson de voler limitar els marges de debat parlamentari sobre el Brexit per intentar assegurar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) amb o sense acord el proper 31 d'octubre. El màxim tribunal va atorgar la raó a aquests crítics.

«La decisió d'aconsellar a Sa Majestat de suspendre el Parlament va ser il·legal perquè tenia la intenció d'evitar la capacitat del Parlament de realitzar les seves funcions constitucionals sense una justificació raonable», va dir la presidenta de la Cort Suprema, Brenda Hale, en anunciar la decisió d'adoptar de manera unànime pels 11 magistrats. Però políticament les pròximes cinc setmanes poden ser interminables i imprevisibles.

Si fins ara hi havia dubtes sobre la possibilitat real que pel 31 d'octubre es fes efectiva la sortida del Regne Unit de la UE, ara creixen els dubtes sobre si Johnson pot conservar el seu lloc per tant de temps, ja que després de la decisió de la Cort Suprema s'han multiplicat les peticions perque dimiteixi.

No obstant això, res està escrit encara, ni sobre el Brexit ni sobre el futur polític de Johnson. Com un polític italià amb la lògica de «culo di ferro», va guanyant dies.

Fins ara, l'única cosa segura és que el Parlament britànic va reprendre les seves activitats el passat dimecres. Els Laboristes, amb les seves bases dividides, no volen eleccions abans del 31 d'octubre. Volen que Johnson faci «la feina bruta».

Els Liberal Demòcrates lideren l'oposició al Brexit i en unes eleccions immediates podrien superar els Laboristes. La Unió Europea resta callada però podria servir un plat fred de venjança a Johnson. Si es veu obligat a demanar una pròrroga perquè així ho va votar el Parlament, els alts funcionaris de la UE, cansats de la carpeta Brexit, al final li podrien donar aquesta pròrroga.

Aleshores Johnson hauria incomplert el seu compromís electoral de sortir de del Regne Unit de la UE «a qualsevol preu». Aleshores les eleccions serien inevitables. El partit del Brexit prendria molt de vot a Johnson i en un sistema majoritari el resultat seria imprevisible. Octubre és el mes del Brexit, o no, també.

San Marino

El Govern de San Marino ha fet figa aquesta setmana pel desacord entre els dos socis del govern. El resultat és que hi haurà eleccions avançades a San Marino el pròxim 8 de desembre. Mai ningú parla de San Marino. És un Estat sobirà amb seient a Nacions Unides i on passen més coses que en el molt sorollós entorn nostre. Per exemple, el ministre d'afers Exteriors de la Federació Russa va visitar San Marino aquest any. I a França han decidit acabar amb les sancions a Rússia més aviat que tard. Tot això passa perquè a l'altra banda de l'Atlàntic el telèfon americà està avariat i ningú respon.

Un greu error

Divendres 26 de setembre el Consell de Ministres va aprovar obres de millora de l'N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera. Dit d'una altra manera: aquesta licitació de millores enterra definitivament el desdoblament d'aquest tram de l'N-II. Un greu error.

L'únic tram de l'N-II que té sentit desdoblar en aquest moment és precisament aquest perquè és l'únic que no discorre en paral·lel a l'autopista, que acaba la seva concessió l'últim dia d'agost de 2021. Aquestes obres de millora són la vacuna perquè no es torni a parlar de desdoblament durant decennis.

Però és que aquestes obres ja estaven començades el 14 de maig de 2012 i es van parar en sec diverses obres per la crisi financera mundial. Ja estaven començades les obres, els terrenys expropiats, un pont ja fet...Una obligació d'un exparlamentari satisfet i agraït de tots els anys que ha pogut servir com a representant és practicar el silenci i començar una nova etapa. Però mig trencaré aquesta norma per preguntar-me en veu alta si alguns dels electes representants de Girona a les Corts Generals tenen criteri sobre aquesta nefasta notícia.