El 2018 va tancar amb menys divorcis i separacions a la província de Girona després d'un 2017 amb un repunt a l'alça. Ho va constatar ahir l'informe anual de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre nul·litats, separacions i divorcis corresponent al 2018. L'any passat es van produir 1.593 divorcis, una lleugera baixada de prop d'un 5% respecte al 2017 (1.669), i la majoria es van fer de mutu acord (1.309). Pel que fa als contenciosos, n'hi va haver 283, un 16% menys que l'any anterior. En el desglossament per duració del matrimoni, es pot comprovar que els matrimonis d'almenys 10 anys de durada són els únics que no davallen respecte a l'any passat, sinó que compten amb un cas més (1.027 respecte als 1.026 del 2017), tot i que la xifra més elevada dels últims cinc anys va arribar el 2015 amb 1.057 trencaments de llarga durada.

Una de les xifres que destaquen pel que fa a les taxes de divorci és la que comptabilitza el nombre de fills del matrimoni. Les estadístiques expressen una pujada gradual d'enllaços trencats al càrrec d'un o diversos fills majors d'edat a càrrec seu, tot i que la majoria de divorciats no tenien fills dependents al moment de la separació (466). Així, el 2018 els divorciats amb almenys dos majors al càrrec van ascendir a 415, la xifra més alta des del 2015, quan van arribar a 440 i per sobre de 2013, quan van calcular 408 casos. Pel que fa als fills menors d'edat, se'n van divorciar 253 amb un fill menor. En la majoria dels casos ambdós van acordar la separació (938), en 454 casos ho va fer la dona i en 188 l'home.

Pel que fa a les custòdies, en la majoria dels casos (653) no fou procedent atribuir-ne cap, però en segon lloc es va optar per la compartida entre ambdós progenitors (460), una xifra que ha crescut un 50% en cinc anys (el 2013 se'n van decretar 304). Es van donar 428 custòdies a mares, 22 més que l'any passat i per sota del màxim aconseguit el 2013, que va ser de 500. En el cas dels pares, van aconseguir 34 custòdies, 3 més que el 2017 i molt per sota dels 87 obtinguts el 2014.

Pel que fa a les separacions, també han anat a la baixa (28) aquest 2018 respecte a l'any passat (64) i registren la xifra més baixa des del 2013 (81). Totes van produir-se d'acord mutu, i cap va ser contenciosa, una solució que no s'havia assolit durant els últims cinc anys. El 2017 van tenir una separació contenciosa 7 parelles.

Pel que fa a la duració de la relació, totes van registrar la xifra més baixa dels últims cinc anys. La majoria de trencaments van tenir lloc en parelles de com a mínim 10 anys de relació, amb 19 casos el 2018, 33 menys que el 2017. Les parelles de 2 a 9 anys de duració separades l'any passat van ascendir a 8, dues menys que l'any anterior i quasi un 70% menys que el 2013. Pel que fa a les que han tingut una duració de menys de dos anys, no se'n va separar cap, quan el 2017 ho van fer dues.

Catalunya, líder estatal

Catalunya lidera el rànquing de comunitats autònomes amb major taxa de nul·litats (una xifra no desglossada per províncies), separacions i divorcis el 2018, amb 2,4 per cada 1.000 habitants i empatant amb Ceuta i València. Concretament es van produir un total de 27 anul·lacions (92 a tot l'Estat), 629 separacions (el 15,3% d'Espanya) i 17.049 divorcis (el 17,9% del total). D'altra banda, les comunitats de Castella i Lleó, Extremadura i el País Basc van presentar les taxes més baixes, amb 1,8 separacions per cada 1.000 habitants. A escala estatal, el 77,7% dels divorcis van ser d'acord mutu, mentre que en el cas de les separacions va ascendir fins al 85%.

Divorcis del mateix sexe

Pel que fa als divorcis entre persones del mateix sexe, un càlcul que només es fa en dades nacionals, se'n van produir 1.141 l'any passat, un 1,2% del total. D'aquests, 595 van ser entre homes i 546 entre dones. D'altra banda, es van produir 11 separacions (0,3% del total).