01 de octubre de 2019
01.10.2019
Diari de Girona

Una forta plaga de papallones del boix ocupa les places i jardins del centre de Ripoll

Els boixos de les muntanyes de la vora de Ripoll van ser devorats per les erugues, que, ara convertides en papallones, formen núvols espessos que es posen a la plaça del monestir i ponen ous sota les concavitats de les fulles de les parets de boix dels claustres i dels jardins del monestir

01.10.2019 | 00:42
Una forta plaga de papallones del boix ocupa les places i jardins del centre de Ripoll

La papallona de l'eruga del boix ha cobert el centre de Ripoll. Com una plaga de llagostes medievals, innombrables papallones formen espessos núvols il·luminats per la llum dels fanals. La gent aprofita per fer fotografies i vídeos de la plaga que, enfebrada a dipositar milions d'ous, no distingeix entre els boixos centenaris del claustre del monestir, els dels jardins de darrere els claustres, els plàtans de la plaça de l'Ajuntament i les flors de les jardineres dels fanals.

Segons explica el tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, Toni Gómez, les primeres papallones es van començar a veure a inicis del mes d'agost. Eren poques i de curta vida perquè les orenetes que havien fet nius als voladissos del monestir i de l'ajuntament les caçaven al vol enmig de crits ferotges i acrobàcies que eren observades pels turistes que seien a la plaça en l'hora dolça dels dies d'estiu.

Aquesta situació va durar fins als dies 10 i 11 de setembre, quan la llevantada de pluges va baixar de cop les altes temperatures de l'estiu. Les orenetes van sentir el fred i van alçar el vol en direcció a temperatures més càlides.

Va ser quan va començar la plaga que vesteix les parets de l'ajuntament, del monestir, de l'església de Sant Pere i del museu etnogràfic. Les papallones cobreixen bancs, papereres i alcen núvols perpendiculars a la vora dels fanals.

Toni Gómez explica que les papallones han sortit de les muntanyes que envolten la localitat. Es tracta d'unes muntanyes obagues molt propícies als boixos i als bolets. Gómez considera que les papallones han baixat de les muntanyes perquè, a la primavera, quan eren erugues, es van menjar tots els boixos i ara no troben fulles de boix per pondre-hi ous. Posen uns ous transparents i imperceptibles sota les fulles dels boixos, dels arbres i de les flors.

N'han posat a les fulles dels plàtans, per la qual cosa podaran els arbres més aviat i no naixeran. En posen a les fulles de les hortènsies i dels gladiols que aviat cauran per culpa del fred de la tardor i les erugues no naixeran. Explica que el problema es troba en els ous que han posat a les fulles dels boixos dels claustres del monestir i dels jardins de darrere.

Gómez narra que les fulles dels boixos per la part de baix fan una concavitat que queda protegida per la forma de les fulles. D'aquesta manera els ous poden resistir les fumigacions fetes de dalt cap a baix i convertir-se en les erugues que a la primavera devoren les fulles i en la tercera reproducció acaben amb l'existència del boix.

És el que volen evitar que passi amb els boixos dels claustres, dels jardins de la part posterior del monestir i fins i tot amb el boix grèvol en forma d'arbre que hi ha davant de l'ajuntament. El tècnic de Medi Ambient ha avisat que protegiran els boixos emblemàtics de Ripoll perquè es mantinguin verds i saludables el pròxim estiu.

Ara, el problema el tenen amb les papallones. Gómez ha explicat que no podien combatre la plaga amb productes fitosanitaris perquè haurien hagut de disparar a l'aire. Tirar insecticida a l'aire era un perjudici per les persones amb malalties pulmonars que viuen a la zona i pels animals que se les mengen, ocells petits i coloms.

Per tal de reduir els milions de papallones que hi ha, la brigada de neteja les apunta amb els bufadors i les fa caure a terra. El terra queda cobert de papallones que són aspirades pels motors de la màquina d'escombrar. «Així cada matí recollim grans masses de papallones», explica Gómez. Hi col·laboren els 170 coloms del municipi que a terra s'atreveixen a menjar-se-les.

Amb el mètode dels bufadors i l'aspiradora, el tècnic municipal de Medi Ambient considera que han reduït molt la plaga. Això no obstant, les masses de papallones perduran fins a l'arribada dels primers freds seriosos.

Després, començaran el tractament dels boixos del claustre, presidit per un xiprer i una font, i pels dels jardins posteriors, on hi ha un vell cedre.

El tècnic explica que l'any passat les erugues no van passar de Sant Joan de les Abadesses i confia que el pròxim les podran aturar a Ripoll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook