01 de octubre de 2019
01.10.2019
Diari de Girona

Gironès i Alt Empordà, les comarques amb major taxa de natalitat

Els naixements continuen anant a la baixa tant a la demarcació com al conjunt de Catalunya Un 37% dels parts de 2018 a les comarques gironines van ser de mares d'origen estranger

01.10.2019 | 00:43
Gironès i Alt Empordà, les comarques amb major taxa de natalitat

El Gironès i l'Alt Empordà són les comarques amb una taxa de natalitat més alta de tot Catalunya; això sí, en un context de descens continu del nombre de naixements. Segons les dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat) fetes públiques ahir, la natalitat va caure un 4,3% a les comarques gironines durant el 2018, de manera que només es van registrar 6.608 naixements, 300 menys que el 2017. Tot i això, el descens experimentat per la demarcació és inferior a la mitjana de Catalunya, que pateix una caiguda del 5,4%. Aquest fenomen s'explica, sobretot, pel naixement de fills de mares estrangeres, que segueix creixent i arriba fins el 37% en el cas de les comarques de Girona. De fet, es tracta de la demarcació catalana amb un major percentatge de naixements de mares vingudes d'altres països.

Malgrat aquest context de descens de la natalitat, les comarques de Girona, juntament amb el Camp de Tarragona, són les dues àrees territorials amb una taxa bruta de natalitat més elevada de tot Catalunya, amb prop de 9 naixements per cada mil habitants. I, en aquest context, destaquen especialment el Gironès, amb 10,5 naixements per cada mil habitants, i l'Alt Empordà, amb 9,4. Aquestes dades les converteixen en les dues comarques gironins i també catalanes amb la taxa de natalitat més elevada. En canvi, el Ripollès, amb 6,4, i la Cerdanya, amb 6,8, són les dues comarques gironines amb la taxa més baixa.

Pel que fa als naixements de fills de mares estrangeres, l'Alt Empordà, amb un 42,7%, és la comarca gironina on més se'n produeixen i la segona de tot Catalunya, només superada per la Segarra (48,7%). Per contra, el Ripollès, amb un 23,3%, i el Pla de l'Estany, amb un 27,6%, són les comarques de la demarcació que registren uns percentatges més baixos.

L'Idescat, a més, també mostra els naixements de mares estrangeres entre els municipis de més de 20.000 habitants de tot Catalunya, i destaca el fet que quatre de les cinc localitats amb un major percentatge pertanyen a les comarques gironines: es tracta de Salt (67,5%), Lloret de Mar (53,4%), Palafrugell (50,5%) i Figueres (50,2%). En tots aquests casos, més de la meitat dels naixements corresponen a mares que han vingut d'altres països.


El primer fill, als 31 anys

D'altra banda, l'institut estadístic també apunta que les comarques gironines tenen, de mitjana, 1,46 fills per dona, una de les xifres més elevades de Catalunya, juntament amb les comarques centrals (1,47). L'edat mitjana se situa en 31,52 anys, mentre que la mitjana de les mares primerenques és de 30,18 anys. En ambdós casos, són més joves que la mitjana de Catalunya.

Mentrestant, al conjunt de Catalunya, la xifra de naixements continua caient, seguint la tendència dels darrers anys. L'any 2018 van néixer 63.174 criatures al conjunt del país, el que suposa 3.629 menys que l'any 2017. Aquesta disminució de la natalitat va acompanyada, a més, d'un augment de l'edat de la maternitat, que se situa en 31 anys al naixement del primer fill.

Aquesta reducció de la taxa de natalitat es concentra, sobretot, en les mares de nacionalitat espanyola: els naixements de mares nascudes a l'Estat al conjunt de Catalunya han disminuït un 7,7% en relació a les dades de 2017, mentre que el nombre de naixements de mares estrangeres (que suposen un 29,6% del total) han augmentat un 0,4%.

Mentrestant, l'edat mitjana de la maternitat continua creixent i arriba als 32,32 anys durant l'any 2018. En el cas de les mares estrangeres la mitjana de tenir els fills se situa en 30,34 anys, mentre que en el cas de les mares espanyoles s'esperen dos anys i mig més, situant-se en una mitjana de 32,81 anys. Entre els nadons de mares estrangeres, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.689 nascuts vius, que representen el 9% dels naixements), seguits pels fills de mares romaneses (1.309), pakistaneses (930), hondurenyes (699) i xineses (660).


Un 2% de parts múltiples

Pel que fa a les característiques dels parts, del total de 62.129 parts que es van registrar l'any 2018 a Catalunya, n'hi va haver 1.204 de dobles i setze de triples. Això indica que un 2% dels parts són múltiples.

La tendència temporal mostra que, durant els últims deu anys, el percentage de parts múltiples va créixer progressivament durant 20 anys fins assolir a un màxim del 2,4% l'any 2014, i des de llavors ha anat experimentant una tendència a la disminució. La proporció de parts múltiples, a més, augmenta amb l'edat de la mare: entre les dones menors de 35 anys la freqüència de parts múltiples està per sota la mitjana, mentre que el 6,2% dels parts a partir d'aquesta edat corresponen a parts múltiples.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook