04 de octubre de 2019
04.10.2019
Diari de Girona

Els pantans ja pateixen els primers símptomes de la intensa sequera

L'any hidrològic ha evidenciat un final de 2018 humit i un 2019 molt sec que ha comportat que s'acumuli un important dèficit de pluja, sobretot a l'estiu · L'embassament de Darnius ha passat del 95 d'ocupació al 41 en pocs mesos

04.10.2019 | 00:51
L'embassament de Darnius Boadella tanca l'any al 41%.

L'any hidrològic 2018-2019, que inclou l'efecte de les pluges i l'evolució dels recursos hídrics entre els mesos d'octubre, ha evidenciat un final de 2018 humit i un 2019 molt sec.

Aquesta realitat ha fet que s'acumuli un important dèficit de pluja, sobretot a partir de l'estiu, cosa que ha comportat un increment de la producció d'aigua dessalinitzada per alentir el descens de reserves.

En el conjunt global de les conques internes, s'ha passat d'un volum de reserves del 86% de finals del 2018 al 57% actual, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Hi ha dos casos amb un comportament diferenciat. Per una banda, els embassaments de Siurana i Riudecanyes van començar amb només 3 hm3 (17%), però les pluges del 2018 van permetre assolir els 10 hm3 (57%) i l'any hidrològic es va tancar amb 4,6 (26%) després de 9 mesos marcats per les escasses pluges d'aquest any.

L'embassament de Darnius Boadella ha tingut un comportament similar. Va començar l'any hidrològic amb 23 hm3 (38%), però les pluges de finals del 2018 van ser molt productives i van assolir pràcticament l'ompliment de l'embassament amb 58 hm3 (95%). No obstant això, es tanca l'any amb 25 hm3 (41%) després d'un període estival especialment sec i calorós.

Durant l'any hidrològic 2018-2019, els rius han presentat un període de cabals alts i mitjos al llarg de tot el 2018 i un període de reducció continuada de cabal aquest any.

A l'estació de Guardiola de Llobregat, a la capçalera del riu Llobregat, la manca de pluges durant el 2019 ha generat una reducció persistent de cabal, que s'ha situat entre normal i sec, tot i les pluges de primavera i la disponibilitat d'importants fonts naturals que estabilitzen els cabals del riu.

En el cas del riu Ter, al seu pas per Ripoll, és encara més marcada la variació, que se situa entre sec i molt sec i els darrers dies arriba a valors extrems històrics propers als de la sequera del 2007 i no disposa de registres de cabals inferiors des de l'any 1931.

Evolució dels aqüífers

En les masses d'aigua subterrànies hi ha comportaments molt diferenciats. Els aqüífers que es gestionen conjuntament amb fonts alternatives, com és el cas de la Vall Baixa del Llobregat o la Vall Baixa de la Tordera, es mantenen en situació òptima d'explotació. Cal tenir en compte, també, que des de l'abril del 2018 s'està injectant aigua regenerada a l'aqüífer del delta del Llobregat, amb l'objectiu d'evitar la intrusió d'aigua de mar.

A l'altre extrem hi ha els aqüífers, que encara no disposen de fonts de subministrament alternatives, com són els casos de l'aqüífer de Carme Capellades o el de Fluvià-Muga, que els darrers mesos han assolit valors de situació seca, fruit de la manca de pluges.

Increment d'aigua dessalinitzada

El volum generat en aquest any hidrològic per les dessalinitzadores ascendeix a un total de 20 hm3, dels quals 12 hm3 corresponen a la planta del Llobregat i 8 hm3, a la planta de la Tordera.

Des de finals de setembre, amb el volum embassat al sistema Ter-Llobregat per sota del 60% (367 hm3), s'ha incrementat el nivell de funcionament de les dessalinitzadores, fins al 70 % en la planta del Llobregat (140.000 m3/dia) i fins al 75% a la planta de la Tordera (43.200 m3/dia).

Pel que fa a la producció d'aigua regenerada, aquesta ha estat per sobre dels 30 hm3 durant el 2018, un valor lleugerament inferior al de 2017. Aquest descens es deu, sobretot, al fet que el 2018 hagi estat un any humit, la qual cosa ha requerit una menor producció d'aigua regenerada per a usos ambientals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook