El cap del servei de Cardiologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, Ramon Brugada, va exposar ahir a través d'un fil a Twitter un argumentari a favor de situar el nou Trueta a Salt, titulat sarcàsticament «Els hem destrossat la infraestructura més important de Girona dels pròxims 100 anys». Fa temps que sonen especulacions, tant de polítics com d'especialistes de la salut i d'altres àmbits, per determinar com haurien de ser les instal·lacions del nou hospital i, també, a on s'haurien de situar, si a Girona nord (pla de Baix Domeny) o a Girona sud (ampliant les instal·lacions per crear un campus biomèdic). Segons Brugada, «la disgregació ens empetiteix» i emplaçar el projecte a la carretera de Sant Gregori seria seguir reproduint el model actual en què la docència, els investigadors i l'atenció diària i l'especialitzada es troben repartits per tot Girona. Ara mateix, al centre de la ciutat hi ha les facultats de Medicina i Infermeria; a Montilivi, el grup de recerca de la UdG; a Salt, l'IAS, l'IdibGi i la Facultat de Fisioteràpia; la rehabilitació és al Güell i a Girona nord hi trobem el Trueta.

Segons el parer de Brugada, l'Ajuntament vol ubicar el nou Trueta a Domeny per mantenir «l'equilibri territorial i per atraure empreses». Però, assegura, «ni una empresa ha vingut al costat del Trueta i ja té més de 60 anys».

L'exregidora Maria Mercè Roca (ERC) va declarar al maig que «les inèrcies del mercat i les inversions públiques s'estan concentrant al sud» i va alertar del «perill» que «Girona nord es quedi sense equipaments sanitaris: un buit que no ens podem permetre en termes econòmics i socials. Per qüestions assistencials i funcionals, el Trueta i el Santa Caterina són dos hospitals de naturalesa molt diferent i per la idoneïtat dels terrenys (ja urbanitzats) el nord és la millor opció». Tot i això, Brugada va expressar ahir que aquests són uns terrenys privats, «sense capacitat de creixement, sense facultat de ciències de la salut ni centres d'investigació a prop, allunyats d'una gran part de la població i amb mala comunicació des de Girona». Contràriament, l'estudi de la consultora mèdica Antares va posar de manifest que Domeny és el «lloc idoni», amb «espai de sobres» i que s'hi pot arribar ràpidament amb cotxe. Però el que també va determinar aquest estudi encarregat per l'Ajuntament de Girona és que el Trueta de Domeny hauria de ser més petit: reduint en 80 els llits previstos. Això, segons l'exdegà de la Facultat de Medicina, es tradueix en menys pacients i, per tant, en una pèrdua de llocs de treball a tots els nivells i, sobretot, en el personal assistencial altament especialitzat; en una disminució de la capacitat resolutiva i, per tant, en l'externalització dels serveis; en una pèrdua de competitivitat, menys docència i menys recerca. En definitiva, per als usuaris significa més llistes d'espera, menys qualitat assistencial i més desplaçaments als centres privats o de Barcelona.

De la mateixa manera, va exposar que Salt és el municipi gironí amb la renda més baixa, i la implementació d'un campus biomèdic impactaria l'àrea metropolitana equilibrant i integrant la zona socialment. Aquest campus, previst per al 2050, hauria d'encabir un nou hospital de dia, la facultat de ciències de la salut, una residència universitària i el creixement de l'IdibGi. El banyolí Ramon Brugada també va ratificar que el Trueta és el segon hospital més gran de Catalunya, per darrere del de Bellvitge, amb una població de referència de 830.000 habitants.

«Qui paga mana», va assenyalar el metge, i, evidentment, el nou Trueta s'acabarà emplaçant on les autoritats determinin, però el que està clar ara per ara és que la nostra regió sanitària ha de comptar amb un hospital de referència que doni servei a les comarques gironines. «Tenim l'oportunitat de fer quelcom gran, que ens tregui de sobre el complex d'inferioritat, que mostri a Barcelona que Girona també pot i vol formar part del clúster biomèdic català», va concloure.

La proposta va comptar amb l'aprovació del president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, que va elogiar l'explicació de Brugada.