07 de octubre de 2019
07.10.2019

Dos anys de col·lapse i retards en la posada en marxa del Jutjat de Família

El segon jutjat de Família de Girona serà una realitat al setembre de 2020 després de dos anys que s'aprovés el seu funcionament i deixarà enrere anys de reivindicacions històriques per part de personalitats judicials i polítiques

07.10.2019 | 00:31
Façana de l'acual Jutjat Mercantil, lloc on se situarà el segon Jutjat de Família.

Dos anys després del Reial Decret del 2017 que feia realitat la demanda històrica d'un segon Jutjat de Família a Girona i de les diverses dificultats pressupostàries del Govern i del Ministeri de Justícia que hi ha hagut pel mig, sembla que el ja clàssic «encara no hi ha data» deixarà de ser sinònim de «Jutjat de Primera Instància 7 de Girona». De fet, el mes ja es va concretar aquest 21 de juny amb l'Ordre Ministerial per part de la titular de Justícia, Dolores Delgado García, i instava el Govern a posar-lo en marxa al setembre del 2020. El calendari del Govern s'ha hagut d'adaptar a aquest requeriment, i si bé a principis d'any fixava que l'òrgan s'estrenaria el 2020 sense més concreció, ara ja consta que això es farà «després de l'estiu del 2020».

Aquesta mateixa setmana, la Comissió de Justícia del Parlament va aprovar per unanimitat una proposta de resolució presentada per Ciutadans que instava inicialment a «posar en marxa el Jutjat de Primera Instància 7 de Girona el juny del 2020» i que amb l'ordre ministerial i l'esmena presentada per JxCat i ERC va haver de reajustar-se. Finalment, els tres grups parlamentaris van arribar a una transacció: Govern, Parlament i Ministeri s'han posat finalment d'acord. «Estarem a l'aguait i amatents que el setembre del 2020 el compromís que han assolit a aquesta sala es converteixi en una realitat i una solució per als ciutadans de Girona», va incidir Jean Castel, diputat del grup parlamentari per Girona, durant la tramitació de la resolució.

Un endarreriment injustificable

Aquesta és una reivindicació igualment perseguida pels juristes. El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, explicava en la presentació de la memòria del 2016 que hi havia 2.300 assumptes pendents de tramitar en el Jutjat de Família, i va titllar de «col·lapse» el seu (mal) funcionament. Fins i tot va demanar disculpes als «ciutadans que han de passar per aquest tràngol i que se'ls dona aquesta mala resposta». Dos anys després, en la Memòria del 2018 presentada aquest juliol, Lacaba remarcava que el jutjat va rebre 2.885 assumptes, prop d'un 5% més que el 2017, i va considerar que la data fixada per l'any vinent «no és adequada» a la «necessitat d'alleugerir la càrrega de les famílies que passen per crisis». Precisament va demanar a ambdues administracions «una mica d'esforç per avançar la data prevista», en entendre que la ubicació del nou òrgan -que se situarà a l'avinguda de Ramon Folch, on ara hi ha el Jutjat Mercantil- no requereix grans obres que justifiquin el seu endarreriment».

Aquest pas està en «marxa». Així ho va assegurar a la comissió la diputada Glòria Freixa, de Junts per Catalunya: «S'estan fent tots els tràmits necessaris, s'està traslladant el Jutjat Mercantil amb tota la dificultat logística que suposa un trasllat de jutjats», va apuntar.

A més, va afegir que «ja s'ha aprovat la plantilla de funcionaris per aquest nou òrgan i des del desembre de 2018 hi ha una cobertura econòmica per les obres previstes durant el primer trimestre de 2020 i que es finalitzaran el segon trimestre».

Una matèria «sensible»

Les tramitacions pendents en l'únic òrgan de família de Girona van ascendir el 2018 a 900 -un 46% menys que l'any anterior-, i el 2017 van arribar al «límit» amb una acumulació d'un 200% de sobrecàrrega. El temps d'espera per concertar l'assenyalament del judici va arribar a situar-se als sis o set mesos, un primer pas que ha arribat a endarrerir molt un procés ja de per si «traumàtic».

L'últim informe anual de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) xifra en el 82% els divorcis efectuats per acord mutu i en el cas de les separacions els casos van ascendir un 100% en el cas de les separacions durant el 2018. Així i tot, 283 matrimonis van tenir una separació contenciosa. En tot aquest xifratge, però, els menors són els més perjudicats.

L'advocat Ramon Quintano, especialista matrimonial, subratlla que en matèria de divorcis «es negocia fins on es vol, posant sempre línies vermelles. Molts cops els acords se signen a contracor, perquè l'alternativa és el jutjat». I això què implica? Que un procediment judicial en aquesta matèria és com un dany col·lateral que es pot allargar durant anys i, en definitiva, provoca «molt patiment emocional» que dificulta refer ponts entre els afectats.

El Jutjat de Família de Girona no només duu temes de divorcis i custòdies, sinó que també té competència en el control d'internaments d'incapaços, que són internats en els centres sanitaris i que requereixen una tutela judicial.

Les altres demandes

Mentre el segon Jutjat de Família va prenent forma, hi ha altres reivindicacions que encara queden pendents. Només a Girona, es reclama la creació del Jutjat 8 de Primera Instància, i Figueres, Olot o Santa Coloma de Farners són altres municipis de la província que també esperen nous òrgans davant de les importants càrregues de feina que presenten.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook