La Generalitat admet que la falta de famílies d'acollida a les comarques de Girona obliga la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) a derivar infants i nadons al Centre Misericòrdia per tal que siguin atesos. Des del Departament d'Afers Socials, reconeixen que actualment a la demarcació caldria incrementar en una quinzena el nombre de famílies que es puguin fer càrrec d'aquestes criatures i per això fa una crida a augmentar el voluntariat.

La directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, Agnès Russiñol, assenyala que la millor situació per a aquests infants és estar o bé amb la família directa, o bé en una família d'acollida voluntària. D'aquestes, actualment n'hi ha 34 a la demarcació, i en caldrien almenys una quinzena més per poder atendre els catorze infants menors de sis anys que hi ha al centre Misericòrdia de Girona.

L'Àngels i l'Agustí són una parella de Navata que des de fa un any i tres mesos han acollit una nena. Són una de les 34 famílies d'acollida que hi ha a les comarques de Girona i es mostren «satisfets i orgullosos» de la decisió que van prendre. El dèficit de famílies fa que moltes d'aquestes criatures hagin d'anar a centres d'acollida com La Misericòrdia de Girona, on actualment hi ha catorze menors entre zero i sis anys. De fet, aquesta situació va fer que el síndic de greuges emetés un informe desfavorable i exigís explicacions del perquè hi havia tants infants en aquesta situació que hauria de ser «excepcional». Cal recordar, a més, que la Misericòrdia està plena: de les 30 places per les quals està habilitada, actualment té prop del doble d'usuaris.

Per aquesta raó, el Departament d'Afers Socials i Família promouen l'acollida, i en especial la d'Urgència i Diagnòstic, que sol està vinculada a nadons acabats de néixer. «Ens calen més famílies a les comarques de Girona i a Catalunya en general. Fa temps que estem fent plans d'actuació i, malgrat que els resultats no es veuen d'un dia per l'altre, hem reduït en un 26% el nombre de nens que han d'estar en centres», explica.

Un quart de segle acollint

La petita que cuiden des de fa quinze mesos l'Àngels i l'Agustí no és el primer infant, ni probablement serà l'últim que acullen. Fins ara per la seva casa pairal de Navata n'han passat setze. La legislació marca que només podrien estar mig any abans de trobar un altre recurs, però l'Agustí reconeix que «poques vegades passa» i s'estan més temps del que tocaria amb la criatura.

Per a ells és un «servei» i deixen clar que no ho fan per diners, ja que l'ajuda que dona la Generalitat «tampoc és gran cosa», i a més, els obliga a estar disponible per acollir un infant d'un dia per l'altre. «Nosaltres ho fem perquè ens omple, i si ningú se'n pot fer càrrec inicialment, nosaltres estem allà», assenyala l'Àngels.

Els dos fills de la parella d'adopció voluntària, que tenen més de 30 anys, han conviscut sempre amb aquesta realitat. Quan fa 26 anys va acollir el primer nadó va ser «una mica estrany» però de seguida s'ho van prendre «com un joc», explica l'Agustí, que ironitza dient que «fa que et sentis sempre jove encara que no ho siguis».

Aquests pares d'acollida expliquen que per a ells l'experiència és «gratificant» i més quan es mantenen els llaços afectius amb el petit un cop s'ha fet gran. «Si els pares que l'agafen volen, queda una relació agraïda, com uns padrins o uns tiets que els hem cuidat durant un temps», explica l'Àngels.