L'estiu del 2019 s'ha tancat com el pitjor dels últims vuit anys a les platges de la Costa Brava quant a Costa BravaofegamentsDurant l'estiu van morir 14 persones -sis d'elles de nacionalitat francesa- i, en canvi, l'any anterior sis. Si s'analitzen les dades facilitades per Protecció Civil de la Generalitat -que en recapitula des del 2012- s'han produït 65 morts al litoral gironí en aquests darrers anys. Una xifra que suposa, per tant, més d'una quarta part dels finats de Catalunya, que han estat 205 des de l'any 2012.

Per anys, l'estiu de 2019 s'ha tancat com el pitjor amb 14 morts. Però s'ha de dir que el de 2017 també va ser especialment greu, ja que van perdre la vida 12 persones mentre es banyaven a la Costa Brava. L'any amb menys mortalitat a les platges és el 2014, amb cinc persones finades.

Les comarques amb més mortalitat en aquests últims anys són l'Alt i el Baix Empordà. Les dades aportades per Protecció Civil són de 15 de juny a 15 de setembre, quan consideren la temporada d'estiu.

S'ha de dir que a Girona el cas més recent d'ofegament a la Costa Brava és de fora de temporada, del 16 de setembre. I, per tant, ja no entra a l'estadística de l'estiu. En concret, va morir un home de 79 anys ofegat a la platja de Griells de l'Estartit. Aquesta platja ja no comptava amb servei de vigilància entre setmana.

Quant a les causes d'aquest alta mortalitat i en el cas de les dades d'aquest any, des de Protecció Civil s'apunta que les altes temperatures d'aquest estiu, amb onades de calor molt potents, és un dels factors que pot explicar l'augment del nombre de persones que han mort ofegades aquest any. I això porta a una major afluència de banyistes que, a més, es troben en pitjors condicions, més insolats i amb afeccions o patologies prèvies que es poden agreujar, apunta el subdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències, Sergio Delgado.

Un total de 205 persones han mort ofegades en banys d'oci a les platges catalanes des del 2012, quan Protecció Civil va començar a recollir-ne dades. Protecció Civil va començar el 2012 a recollir dades molt detallades dels ofegaments mortals de Catalunya després que l'any abans tres persones morissin a Coma-ruga en zones prohibides al bany o amb bandera vermella. Vuit anys després, la sèrie històrica constata la magnitud dels ofegaments mortals: més de 200. En la campanya d'estiu del 2012, 25 persones van perdre la vida mentre es banyaven; 20, el 2013; 18, el 2014; 24, el 2015; 20, el 2016; 24, el 2017 i 18, el 2018. En les campanyes d'estiu dels darrers vuit anys, el 79% de les persones que han perdut la vida mentre es banyaven en platges catalanes són homes i el grup d'edat d'entre 70 i 79 anys és el més afectat. La mitjana és de 63 anys. Delgado destaca que en les dades dels darrers vuit anys han identificat diferències significatives entre la Costa Brava i la Costa Daurada, les dues on s'han produït més ofegaments mortals.

Estrangers

A la Costa Brava, la meitat de les persones que han mort ofegades eren estrangeres (51%) -percentatge superior al del conjunt de les platges- i moltes d'elles eren franceses (55%). La franja de 60 a 69 anys té més mortalitat (21%) però la més afectada continua sent la de 70 a 79 anys (27%).

Cales no vigilades

El 46% dels ofegaments a la Costa Brava dels darrers vuit anys han estat en platges no vigilades o quan no ho estaven, un percentatge superior al conjunt de la costa catalana (36%). Un dels possibles factors que expliquen aquesta dada és que a la Costa Brava hi ha moltes cales petites, que no estan vigilades. També s'observa una major afectació en la franja horària de 10 a 11 del matí.A la Costa Daurada, el 41% de les persones ofegades en els darrers vuit anys tenien entre 70 i 79 anys. És on hi ha un major percentatge de dones que van perdre la vida mentre es banyaven (25%). Les persones que eren estrangeres representen un 30% del total de persones que van morir ofegades.

Platges vigilades i acompanyats

«No estem parlant tant d'ofegaments mortals per mala mar sinó per factors de risc intrínsecs al col·lectiu de persones de més de 70 anys», subratlla Delgado, que continua: «Moltes de les morts són de persones que no han pogut demanar auxili perquè abans s'han marejat o han tingut un problema cardíac, per exemple».

Per això, el subdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències recomana banyar-se en platges que estiguin vigilades i, sobretot a les persones de més de 60 anys, que ho facin acompanyades. Cada any els serveis de socorrisme realitzen un miler de rescats aproximadament. De tots els rescats realitzats durant els mesos d'estiu del 2019, en 207 casos es van traslladar els afectats perquè rebessin atenció mèdica. D'aquests, el 86% van sobreviure, segons dades del SEM.