10 de octubre de 2019
10.10.2019

Els nous boscos creixen més de pressa però són més vulnerables al canvi climàtic

Els arbres segreguen més CO2, però la seva fusta és menys densa i estan molt més exposats als efectes externs

10.10.2019 | 00:13
Per a la investigació, s'han extret mostres de fusta de les fagedes.

Els boscos que han crescut a les terres abandonades per l'èxode rural, coneguts com a nous boscos, creixen més però són més sensibles al canvi climàtic, segons un estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). La investigació demostra que els nous boscos creixen més que els que ja existien, concretament un 32%.

Aquest creixement es deu al fet que segresten més CO2 de l'atmosfera. «Aquests nous boscos han estat objecte d'estudi perquè en segregar diòxid de carboni poden contribuir a la mitigació de l'efecte hivernacle i per això és important analitzar-los», explica Josep Maria Espelta, un dels coordinadors i investigadors del projecte.

Alhora, però, l'estudi afirma que la fusta d'aquests arbres és menys densa i, per tant, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic. «En créixer més de pressa produeixen fusta menys densa, fins a un 3% menys, i l'estructura d'aquesta és menys compacta a l'hora de transportar l'aigua i, per tant, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic», diu Espelta. I prossegueix: «Els pollancres solen fer canonades més amples, però això fa que hi hagi menys fusta per unitat de volum». Aquesta fusta els deixa en una situació més complicada davant de condicions climàtiques extremes com la sequera, les plagues o les fortes ventades. «Si hi ha sequera la patiran molt més perquè fan una menor gestió de l'aigua», explica l'investigador.

Arbres d'abans i després dels 50

Espelta explica que aquesta investigació, que ha tingut una durada de dos anys, ha analitzat 950 arbres, concretament fagedes de municipis del Ripollès i d'Osona, com Vidrà, Sant Joan de les Abadesses i l'Esquirol. «Ens interessava aquesta zona en particular perquè en aquestes comarques les fagedes es troben al límit de la seva distribució, més avall no hi ha fagedes i és una zona especialment vulnerable al canvi climàtic», relata Espelta.

Per fer la investigació s'han extret mostres de fusta de fagedes establertes en aquestes zones abans dels anys 50 i després d'aquesta data. Els anells dels arbres han estat la clau per comprovar aquest creixement: com més amples eren més creixement acumulat hi havia hagut en el mateix període.

«Ens basem en imatges d'arxiu dels anys 50 i actuals per saber si a la zona en concret hi havia bosc i ho comparem», diu Espelta.

Segons l'estudi, un dels motius que ha provocat aquest millor creixement és el terreny sobre el qual es troben.

Durant el segle XX, a causa de l'èxode rural moltes terres de conreus o de pastures van quedar abandonades, principalment arreu de l'Europa mediterrània.

Aquestes terres es van omplir de bosc, un procés lent que avui dia continua. Aquest sòl més fèrtil que han heretat aquests boscos és fruit de les activitats agrícoles i ramaderes que s'hi desenvolupaven antigament.

«Com que tenien animals, aquestes terres s'havien llaurat o adobat i això fa que els arbres creixin molt més», rebla l'investigador. Aquest projecte, publicat a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology, segons explica l'investigador, vol veure quin pot ser el futur d'aquests nous boscos.

Més sensibles al clima

«Dependrà de la situació que vivim, si són anys bons o dolents climàticament. Aquests arbres són més sensibles al clima i el previsible és que es vagin mitigant». I prossegueix: «La gestió forestal ha de modificar la densitat i l'estructura dels boscos per garantir la seva conservació en escenaris de crisis climàtiques, si no hi haurà altres espècies que les aniran rellevant».

Espelta relata que fins ara les noves fagedes han respost positivament amb abundants pluges i això els permet resistir millor les pitjors condicions com la sequera. «Tot i això, aquest efecte pot anar disminuint o fins i tot desaparèixer si s'incrementa la reiteració de sequeres, una situació més que probable en un futur», afirma.

Aquesta investigació, liderada pels investigadors del CREAF Raquel Alfaro-Sánchez i Josep Maria Espelta, s'ha dut a terme dins el projecte SPONFOREST, finançat per la Unió Europea, i hi han participat investigadors tant de la Universitat Autònoma de Barcelona com de l'escocesa Universitat de Stirling.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook