Els infants amb sordesa tenen problemes a l'hora d'identificar i posar nom a les emocions dels seus interlocutors, una dificultat que, tal com adverteix una recerca de la Universitat de Girona, pot tenir repercussions socials. Per evitar-ho o minimitzar-ho, els investigadors consideren «crucial» que aquesta situació que afecta criatures amb dèficit auditiu es detecti com més aviat millor.

Un dels autors de l'estudi, el professor de Psicologia Francesc Sidera, va explicar que l'objectiu era determinar la capacitat dels infants per reconèixer sis emocions bàsiques: l'alegria, la tristesa, l'enuig, la por, la sorpresa i el fàstic. L'investigador va apuntar que en una recerca anterior s'havien constatat problemes amb les tres últimes, «que són les que s'adquireixen més tardanament», i va advertir que no poder identificar determinades expressions facials i anomenar-les «pot repercutir a nivell social, pot fer difícil entendre els altres i comunicar-s'hi». Ara bé, l'expert va aclarir que el problema no és idèntic per tothom sinó que varia en funció «del grau de sordesa, de si hi ha endarreriment lingüístic o de quan es fa la intervenció». Un fet que un resultat inclòs a l'estudi deixa clar: en infants sords de 5 o 6 anys, el dèficit en reconèixer emocions està al nivell d'oients de 3 i 4.

La recerca ha analitzat com les habilitats lingüístiques i comunicatives de nens amb sordesa influeixen en la seva capacitat de reconèixer i entendre les emocions, posant de manifest que hi tenen un paper clau. Ara, els investigadors de la UdG Francesc Sidera, Elisabet Serra i Anna Amadó, a més del professor de la Universitat de Londres Gary Morgan, han publicat els resultats de la seva feina en el llibre Atypical development in tomance languages. La propera publicació -va avançar Sureda- se centrarà en les dificultats afegides d'aquests infants per entendre les emocions fingides; és a dir, saber que, de vegades, un nen no plora o s'enfada de veritat.