13 de octubre de 2019
13.10.2019

Baixes llargues per ansietat o depressió, símptomes del malestar d'educadors socials

Una enquesta mostra que més de la meitat dels professionals s'han absentat de la feina, el 61,87% per problemes de salut mental

13.10.2019 | 01:02

Les baixes laborals, llargues i per malalties com l'estrès, l'ansietat i la depressió són, a parer del president de la junta del Col·legi d'educadores i educadors socials de Catalunya (CEESC) a Girona, Pep Plana, el símptoma més revelador de «la preocupació i el malestar» que afecta la professió. La incidència de les absències per raons mèdiques queda clara en una enquesta que han respost 703 col·legiats catalans, ja que més de la meitat diuen haver agafat la baixa alguna vegada i el 61,87%, que al centre on treballen falten educadors per aquest motiu.

Per Plana, aquest és «un tema important i preocupant» que evidencia la consulta sobre la situació professional i laboral dels centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l'adolescència. Remarca que ho és, sobretot, pel fet que gairebé un 23% dels educadors agafa la baixa per estrès, depressió o ansietat i més del 12% perquè ha patit una agressió. «Si hem de tenir cura de gent o acompanyar-la, com pot ser que un 11% digui que la meitat de l'equip educatiu està de baixa?», es pregunta en relació amb una altra resposta de l'enquesta; «és significatiu», subratlla el president.

Retards als centres concertats

Aquest és un avançament dels resultats d'un sondeig que es presentarà íntegrament al novembre, durant una jornada sobre infància i educació. Llavors, a més d'informació relacionada amb la salut dels treballadors, també se'n donarà sobre la funció educativa d'aquests professionals i les relacions contractuals que mantenen, distingint bàsicament entre centres públics i concertats. Plana explica que aquest és el tret que més distingeix Girona de la resta de Catalunya, ja que aquí només n'hi ha un que sigui completament titularitat de la Generalitat: el Centre d'Acollida Girona (antiga Misericòrdia).

Pep Plana apunta que «és un tema de model» i que la diferència està en les condicions laborals, que varien en funció de si regeix el conveni de la Generalitat o el d'Acció social –el que s'aplica als centres concertats. «Jo considero que és millor el públic», diu el president gironí del CEESC, perquè «com a treballador públic no he deixat mai de cobrar el 100% del meu sou, mentre que sí que ha passat en els privats concertats», on hi ha retards perquè les subvencions no arriben quan toca.

En opinió de Plana, darrere la saturació i el descontentament hi ha el fet que, «possiblement, tot el model d'educació social ha trontollat en els últims temps», tant per la universalització dels serveis socials com «pel col·lapse als centres de menors». Sobre això últim, el col·legi professional es refereix a «l'arribada massiva, en els darrers anys, d'adolescents i joves migrants no acompanyats».

Millorar la feina i l'atenció

Millorar la situació, per beneficiar «tant els professionals com la població» que atenen és la motivació principal de l'enquesta que el Col·legi d'educadores i educadors socials de Catalunya va obrir el 27 de juny i va tancar el 15 de setembre. A banda dels índexs que revelen l'impacte de les baixes i altres aspectes laborals –com ara que el 31,72% dels treballadors de centres concertats diuen que s'incompleix la ràtio de professionals per nombre de menors–, la consulta també constata la feminització d'una professió en què el perfil majoritari és el d'una dona de 26 a 35 anys, amb una experiència d'un a tres anys en el sistema de protecció de la infància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook