13 de octubre de 2019
13.10.2019
Diari de Girona

L'Estartit i Pals perden 15 metres de platja en l'últim quart de segle

L'Observatori de l'Estartit quantifica en uns 10 centímetres l'augment del nivell del mar en aquest període, a un ritme de 3 a 4 mil·límetres l'any

13.10.2019 | 01:03
La platja de Griells, a l'Estartit, forma part de l'estudi realitzat per l'Observatori de l'Estartit.

Les dades recollides per l'Observatori de l'Estartit alerten d'una regressió de la platja a les poblacions de l'Estartit i Pals equivalent a 15 metres durant el darrer quart de segle. L'estació meteorològica recull les dades del nivell del mar i del moviment de la platja des del 1993. En aquest sentit, l'Observatori extreu conclusions «preocupants» pel que fa als dos àmbits d'estudi.

D'una banda, l'últim estudi publicat pel centre determina que la platja que va de l'Estartit fins a Begur ha retrocedit entre 40 i 60 centímetres per any des del 1993 fins al 2015. D'altra banda, les observacions que s'han fet del nivell del mar a l'Estartit durant aquest període, i posteriors, certifiquen un augment del nivell de l'aigua equivalent a 10 centímetres durant els darrers 25 anys i que anualment significa una pujada d'entre 3 i 4 mil·límetres.

Tot i certs augments i retrocessos, en global, les dades recollides confirmen la mateixa tendència. «El nivell del mar està pujant i això afecta la platja, l'estudi és fins al 2015, però les dades més actuals que tenim confirmen aquesta mateixa tendència», assegura l'observador de l'estació meteorològica de l'Estartit, Josep Pascual.

A la Costa Brava

Josep Pascual fa cinquanta anys que s'encarrega de l'Observatori de l'Estartit i s'ha convertit en un dels informadors de referència en meteorologia. Tot i que és enginyer tècnic agrícola especialitzat en topografia de formació, la seva passió per la meteorologia l'ha portat a convertir-se en col·laborador per organitzacions com l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) als quals aporta dades i amb els quals participa en projectes.

«Mesurar el nivell del mar no és com mesurar la temperatura de l'aire», explica el climatòleg i catedràtic en geografia física de la Universitat de Barcelona (UB), Javier Martín-Vide. És per això que en els estudis fets per l'Observatori de l'Estartit es tenen en compte múltiples factors a l'hora d'extreure i analitzar les dades. Així, a banda de la metodologia utilitzada, Pascual se serveix d'un mareògraf –que ha estat instal·lat en dos emplaçaments i que serveix per mesurar i registrar les marees– i d'un teodolit –que serveix per mesurar angles verticals i horitzontals i amb el qual es mesura la posició de la línia de platja.

Sistema i metodologia

Les dades del primer aparell, el mareògraf, explica Pascual, es recullen de manera regular cada dues hores i són utilitzades també per fer els mesuraments amb el teodolit, ja que es busca que el nivell del mar en el moment de fer la mesura sigui el més proper possible al zero del mareògraf, per no produir afectacions. El mesurament de la primera línia de platja amb el teodolit es fa un cop l'any en punts concrets i tenint-se en compte factors externs com l'onatge i la visibilitat.

Josep Pascual, amb la seva embarcació al mar de l'Estartit

Pel que fa a les causes de la regressió de la platja, els estudis de l'Observatori de l'Estartit en contemplen diverses, una d'elles: l'augment del nivell del mar. No obstant això, les alteracions de la geografia –com la construcció de pantans o dics–, la meteorologia, les extraccions de sorra o els canvis en les neteges de les platges –substituint actuacions manuals per mecàniques–; són aspectes que també s'han de tenir en compte a l'hora d'analitzar els canvis que pateix la nostra costa. A més, Pascual explica que l'evolució del mar anterior al 1990 és difícil de comparar, ja que no es disposa de les dades que tenim avui.

Conseqüències globals

Les xifres de l'Observatori de l'Estartit, d'altra banda, són molt similars a les extretes per organismes internacionals. Així, en l'àmbit mundial, la pujada del nivell del mar és d'entre 3 i 4 mil·límetres segons l'últim informe presentat a finals de setembre pel Panell Internacional de Canvi Climàtic (IPPC) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). «Una pujada de 3 i 4 centímetres la dècada i 30 i 40 centímetres en un segle», apunta el climatòleg Martín-Vide, «un augment que la ciutadania no veu com a problemàtic però que si es manté en el temps, obligarà a desplaçar milers de persones i inundarà illes senceres».

Martín-Vide explica que l'augment del nivell del mar és degut a dos factors principalment, per un costat, el desglaç del gel continental d'aigua que va a parar al mar i, per l'altre, l'augment del volum de l'aigua quan s'escalfa. En aquest sentit, confirma, «les dades que tenim de l'Observatori de l'Estartit també ens mostren que la temperatura de l'aigua està augmentant».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook