13 de octubre de 2019
13.10.2019
Diari de Girona

La lluita per preservar la cultura africana des de Banyoles

Legki Yakaru és una associació sociocultural de dones subsaharianes que coordinen diferents projectes per generar unió entre elles

13.10.2019 | 01:02
Durant l'estiu fan sortides familiars a l'Estany de Banyoles

A Àfrica es viu en comunitat, compartint el dia a dia, lluny de l'individualisme. Però quan les dones es desplacen d'aquest continent per venir a viure aquí, la manera de residir deixa de ser com la que tenien. Es tanquen més i es relacionen menys. Així ho va detectar Dialla Diarra juntament amb altres dones subsaharianes fa uns anys.

Ella, nascuda a Mali i resident a Banyoles des de fa 27 anys, mare de cinc fills, va adonar-se d'aquesta situació i va decidir canviar-la, juntament amb altres dones que tenien la mateixa inquietud, creant l'Associació de Dones Subsaharianes de Banyoles, Legki Yakaru, un espai on poder trobar-se.

Avui , aquesta entitat fa 13 anys que existeix. Legki Yakaru vol dir «dones d'avui», un nom que les identifica. «Quan vam crear l'associació la majoria de dones eren soninké i van triar aquest nom per marcar una diferència entre la dona d'abans i la que som ara», explica Dialla Diarra, presidenta de l'associació. «El meu objectiu personal era apoderar les dones subsaharianes i africanes que viuen aquí a Banyoles». I afegeix: «Veia que hi havia moltes dones que havien arribat i que no sortien al carrer o que ho feien només acompanyades del marit. No fèiem res juntes».

Els estigmes cap a les dones

Per Diarra era important que l'entitat apoderés les dones tant en l'àmbit cultural, educatiu com sanitari i defensés els seus drets. Abans de la creació de Legki Yakaru les dones africanes no se sentien representades a la ciutat.

«És molt important que la dona senti la llibertat de sortir, estudiar, i treballar. A Àfrica la dona té molta llibertat per fer el que vulgui, però en canvi quan estem aquí adoptem un altre patró que és el de cuidar l'home a casa», relata Diarra.

«La imatge que es té aquí és que les dones africanes som dèbils, que no sabem res, que no ens volen integrar i que som analfabetes», diu Dialla. I afegeix: «Aquesta última part és certa, però nosaltres no en tenim la culpa. Canviar d'un país a l'altre no és fàcil i a vegades et tanques en tu mateixa, però això no vol dir que siguis dèbil. La dona africana mai ha sigut dèbil, des de petites som dones lluitadores dia rere dia».

Quan es va fundar l'entitat, el 2006, el primer taller va ser el curs de català. Eren entre 40 i 70 dones i després van fer el curs de castellà. Això els donava un motiu per sortir de casa i socialitzar-se. Més endavant van començar amb els cursos d'informàtica. «Van ser molt útil aquests cursos per començar a teixir relacions entre nosaltres», diu Dialla. «Som africanes, però venim de països diferents amb ètnies i costums diferents».

Arran d'aquests cursos moltes dones van decidir que volien treballar, però no els donaven feina per falta de titulació. L'Ajuntament els va facilitar diferents cursos per adquirir formació laboral en diversos àmbits. «Avui en dia la majoria d'aquestes dones estan treballant», diu Dialla. La presidenta explica que des d'un inici l'administració pública del municipi els va donar suport.

«Ara tenim els nostres propis projectes, dins i fora de la comunitat perquè tenim moltes mancances», relata Diarra. L'Associació veia que totes aquestes necessitats les podien treballar i el primer projecte que van tenir va ser el de la desfilada de roba tradicional africana. En un inici, a la Festa de la Diversitat de la Farga, feien parades de begudes i menjar interculturals.

Preservar les cultures africanes

El 2013 van plantejar fer la desfilada per remarcar les diferències culturals africanes de Gàmbia, Mali, Senegal, Sierra Leona i Mauritània, d'on provenen. «Crec que sense la nostra entitat, les nostres famílies amb el temps acabarien perdent la cultura africana», diu Dialla. «Si els nostres fills no tinguessin referents la perdrien. Hi ha pràctiques que estem perdent, com, per exemple, la vestimenta africana, això ha canviat».

Dialla Diarra diu que així recorden com era la infància a Àfrica i les seves cultures «amb la vestimenta i la música». I afegeix: «Crec que si la interculturalitat no s'ha respectat abans és perquè la gent no ho coneixia. Des d'aquesta desfilada la gent ha entès que Àfrica no és homogènia i ho ha començat a respectar».

La neteja de la plaça de La Pau va ser un altre projecte que va venir després. Aquesta plaça és el punt de trobada del barri de La Farga, on la gent passa la tarda i els infants juguen. «La plaça estava molt bruta i la mainada ens va venir a demanar que volia l'espai net i ordenat. Vam presentar la seva demanada a l'Ajuntament, perquè nosaltres no tenim recursos per anar de colònies o fer extraescolars i els nostres fills passen moltes hores a la plaça. A més estar tots allà fa que es trobin com si estiguessin a Àfrica», diu Dialla.

La comunitat va demanar material per fer la neteja i el manteniment de la plaça, que feien en conjunt, i joguines per poder fer activitats. «La mainada tenien un vincle entre ells perquè feien coses junts», explica la presidenta. «Vèiem que passaven moltes hores i vam començar a incentivar el berenar saludable per a tots».

Amb el temps van anar augmentant les activitats a la plaça per entretenir els petits. També es va ampliar l'oferta i en algunes activitats hi participen homes de totes les edats.

L'entitat lluita per la integració de les dones i els infants a la cultura catalana, però també per preservar la cultura africana. «Nosaltres hem nascut i crescut allà, però hem vingut aquí i penso que també és molt important adquirir-la, perquè estem vivint aquí dia a dia i també formem part d'aquesta cultura».

Ser portaveu

Dialla explica que hi ha factors dels seus orígens que volen preservar, però d'altres, com la mutilació genital femenina, que no, i per això tenen també un projecte relacionat amb aquesta pràctica. «És important observar, però també explicar d'on ve la nostra cultura i perquè fem o deixem de fer algunes coses», diu.

Dialla Diarra opina que no s'ha d'esperar que la societat catalana els doni l'oportunitat d'explicar sinó que elles mateixes han de buscar-la. «Si donem importància al que tenim, si creiem que és important, que s'ha d'explicar com vivim, com és la dona negra i com era abans, aconseguirem explicar-ho». Segons la portaveu moltes dones encara tenen vergonya d'explicar públicament algunes coses i que no s'accepti o s'entengui el que expliquen. «A Àfrica encara tenim la familiarització de créixer dins la mateixa comunitat, però aquí entrem en un procés d'individualització i costa més tenir algú amb qui parlar».

Un altre projecte que porten a terme és el de La meva educació, un reforç escolar i espai on poder estudiar. «Nosaltres no hem pogut, però els nostres fills ho poden fer i aconseguir una feina millor de la que hem tingut nosaltres», explica Dialla. Durant aquest taller tenen 17 voluntaris que els acompanyen en l'aprenentatge i ajuden tant a alumnes de primària com ESO. També fan classes d'alfabetització per a nouvinguts i de conversa.

Legki Yakaru fa temps que ja coordina de manera autònoma els seus propis projectes sense l'ajuda del consistori. Després de 13 anys d'aprenentatge, l'entitat ja té un recorregut i coneix les necessitats de la comunitat.

Àfrica en dansa

La dansa és una eina de cohesió i integració. La idea és acostar la cultura africana tant als joves d'origen africà que han perdut part de les seves arrels com al públic en general. «Expressem la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats mitjançant la dansa», explica Dialla.

Aquest projecte es va originar a la desfilada de roba tradicional de l'any 2013. Va ser una confluència entre els interessos de les noies que feien de models en la desfilada i el professor de ball senegalès, Omar Ndiaye. A partir de l'actuació d'aquest esdeveniment, es va organitzar un grup permanent de ball. Els membres del grup realitzen diverses actuacions dins i fora de Banyoles amb l'objectiu d'afavorir «una lectura en positiu del fet migratori».

Alhora porten a terme projectes socioeducatius intergeneracionals. La sortida en família és un d'aquests, que també va néixer l'any 2013 arran de la manca de recursos de la comunitat per portar els seus fills de colònies o a casals durant l'estiu. «Quan tanquen l'escola sortim les mares amb els fills al pàrquing de la Draga, hi ha pocs pares que participin. Tenim monitores i voluntàries, que coordinen aquesta sortida amb més de 40 famílies durant dos dies a la setmana», relata Dialla. «No volem que els nens estiguin al carrer sense fer res». D'aquestes sortides va sorgir la demanda d'anar a la piscina i Dialla Diarra va aconseguir un conveni amb el Club Natació Banyoles. «És obligatori que vinguin les mares si no fem això no acostumem la mainada a jugar amb nosaltres i es perd la connexió entre la família».

Les dones d'avui han aconseguit trencar amb l'individualisme i viure en comunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook