14 de octubre de 2019
14.10.2019
Diari de Girona

25 anys de la inauguració dels túnels de Collabós

Els consells comarcals de la Garrotxa i del Ripollès havien iniciat contactes per recordar l'efemèride de la inauguració dels túnels de Collabós, el dia 15 d'octubre de 1994

14.10.2019 | 06:00
25 anys de la inauguració dels túnels de Collabós

Demà, dimarts dia 15 d'octubre, farà 25 anys d'una de les inauguracions més concorregudes de la història de la Garrotxa i del Ripollès. L'obertura dels túnels de Collabós va reunir sota el paraigua del president Jordi Pujol polítics, tècnics, restauradors, hotelers, botiguers, industrials... Tothom qui va considerar que es tractava d'un dia que marcaria un abans i un després va anar a la inauguració.

Concretament, es van haver de fer sis autocars perquè tothom qui va voler veure per primera vegada el traçat de 7,8 quilòmetres que havien d'estalviar les corbes del Capsacosta als conductors que anaven del pla cap a la muntanya.

Fins i tot, un restaurador va promoure un cava commemoratiu de l'esdeveniment. Ara, els consells comarcals de la Garrotxa i del Ripollès havien establert contactes per recordar de manera oficial l'efemèride. Això no obstant, entre les eleccions i la situació política global, no s'ha acabat fent.

L'obra havia estat definida d'impossible quan va ser proposada a les eleccions al Parlament de l'abril del 1984, ara fa 35 anys. «La idea va sortir del candidat de Convergència, Arcadi Calzada», recorda el llavors alcalde de Camprodon, Domènec Pairó.

Pairó va ser alcalde de Camprodon entre el 1987 i el 1995 i president del Consell Comarcal del Ripollès entre el 1995 i el 1997. En aquell 1984, Pairó (Camprodon, 1946) era el cap de l'oposició del grup municipal de Convergència a Camprodon i solia participar en els mítings dels actes electorals del partit. Per això recorda la promesa de les eleccions al Parlament del 1984. Segons ell, quatre anys més tard, el president Pujol va apostar per fer els túnels.

El 1987 va ser escollit alcalde de Camprodon i el 1991 va trobar-se amb el fet que la proposta electoral del 1984 es feia realitat. Primer van començar les obres de preparació d'una estructura que preveia la construcció de cinc passos soterrats. El túnel principal de 1.848 metres, un fals túnel de 4 carrils, un fals túnel de 3 carrils i 80 metres de longitud, un fals túnel de 80 metres de longitud, un túnel natural de 285 metres de longitud i un altre fals túnel de 85 metres de longitud.

Abans de l'inici de les obres, es parlava d'un pressupost d'entre 3.000 i 4.000 milions de pessetes. Finalment, el pressupost d'inici de les obres va ser de 5.300 milions de pessetes. Pairó explica actualment que quan es va saber el pressupost, es van alçar veus per una inversió tan gran en unes comarques poc habitades respecte a moltes altres. Per això, ara considera que si els túnels del Capsacosta no s'haguessin començat el 1991, no s'haurien començat mai.

«Els de Ripoll volien una carretera desdoblada fins a Barcelona», recorda. Segons l'exalcalde, els més interessats pels túnels eren els pobles de la Vall de Camprodon i Sant Joan de les Abadesses al Ripollès i Olot i els pobles de les rodalies a la Garrotxa.

Explica Pairó que quan el túnel no estava fet, ell com a alcalde de Camprodon anava a buscar operadors que fessin arribar els turistes de la Costa Brava a Camprodon i no en trobava. Els operadors li deien que la gent es marejava i que després d'una primera experiència, ningú s'hi volia tornar a apuntar. En aquella època, el turisme estranger arribava a la Vall de Camprodon pel pas de Coll d'Ares. Acabat de pavimentar a finals de la dècada dels seixanta, per Coll d'Ares havia arribat el turisme que havia convertit els hostals i les tavernes de la Vall de Camprodon en restaurants i hotels. En els primers 90, els sectors de l'hostaleria i del comerç volien més. Volien que el turisme de la Costa Brava arribés a la Vall de Camprodon.

No obstant això, un cop van començar a foradar, els tècnics es van trobar amb una sorpresa inesperada i en un principi dolenta. Va començar a sortir aigua. Els operaris treballaven amb fang fins als genolls i en les visites polítiques era imprescindible posar-se botes de goma. El llavors alcalde de la Vall de Bianya, Moisès Dorca (1948-1964) va proposar fer servir l'aigua inconvenient per dotar la Vall de Bianya d'una xarxa d'aigua en condicions. Van començar unes obres de conducció d'aigües que durarien uns 20 anys. Ara, tot el terme, excepte la Vall del Bac, rep aigua canalitzada dels dipòsits dels túnels.

L'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, de 45 anys, encara recorda l'època de les corbes del Capsacosta. Ara considera que si bé el Ripollès en va sortir beneficiat, les comarques gironines també. «Els túnels van obrir els Pirineus als habitants de les comarques gironines», explica. Precisament, a partir del 15 d'octubre del 1994, segons ell, qualsevol persona que vol anar a buscar bolets, fer excursionisme o esquiar, amb un cop de cotxe es pot trobar als Pirineus.

Roqué també lloa el paper del president dels botiguers de Sant Joan, Jaume Soler i Serra. Soler va fer canviar el nom de túnels del Capsacosta pels de Collabós sobre la base de treballs cartogràfics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook