15 de octubre de 2019
15.10.2019

El canvi climàtic redueix la presència de peix al mar i l'omega-3 disponible

L'estudi del grup SeaHealth de la UdG i l'Institut de Ciències del Mar ha analitzat 35 espècies que estan presents a la Costa Brava L'augment de les temperatures de les aigües marines ha generat una disminució de la quantitat del fitoplàncton

15.10.2019 | 00:21
La sardina és un peix ric en omega-3.

Un estudi del grup de recerca SeaHealth de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona conjuntament amb l'Institut de Ciències del Mar (ICM - CSIC) exposa que el canvi climàtic ha generat una reducció de l'omega-3 als peixos de la Costa Brava.

Josep Lloret, biòleg investigador i coordinador de l'estudi, explica que l'objecte d'estudi era analitzar els àcids grassos omega-3 en els peixos de la Costa Brava. «El que hem fet ha estat analitzar 35 espècies que desembarquen a la Costa Brava».

El projecte ha creat una mini guia que desenvolupa els beneficis de l'omega-3 i el nivell que en conté cada espècie. Segons aquest estudi, els peixos blaus que neden en aigües mitjanes com la sardina, l'anxova, el seitó o el verat contenen grans quantitats d'omega-3 i en menor quantitat els peixos blancs que viuen prop del fons com el lluç o el rap. Tot i això, aquest nivell no és constant perquè varia en funció de la fisiologia del peix.

La sardina i el seitó representen el 60% de les captures i de l'omega-3 desembarcats als ports de la Costa Brava, reflecteix l'estudi. Contràriament, segons relata Lloret «la sardina i l'anxova han anat cap avall. L'omega-3 disponible a la llotja i al mercat és menor ara que fa deu anys perquè han disminuït les captures de moltes espècies a causa del canvi climàtic».

L'investigador afirma que amb el temps hi ha cada vegada menys peix al mar «i això fa que hi hagi menys omega-3 disponible a la població». Lloret explica que el canvi climàtic fa canviar l'estructura del fitoplàncton i «fa que peixos com la sardina i l'anxova, que mengen plàncton, estan ara en una condició inferior a la que estaven fa 10 anys».

Per contra, l'estudi conclou que hi ha altres espècies com l'alatxa, la melva i el trencahams que suposen una font d'omega-3 alternativa. «Aquestes espècies estan incrementant a causa del canvi climàtic. L'escalfament de les aigües beneficia unes espècies i en perjudica d'altres» rebla Lloret. I afegeix, «en els darrers anys, ha anat augmentant a la Costa Brava i cada cop se'n capturen més».

L'investigador exposa que un altre dels resultats de l'estudi ha estat comprovar que els efectes que està patint el Mediterrani, no només canvia les espècies sinó que produeix una disminució de la quantitat del fitoplàncton.

Lloret explica que el projecte d'estudi també té en compte que «els anomenats peixos dels avis (el Sorell o la Boga) que abans es consumien molt i contenen omega-3, ara han perdut valor perquè els hàbits d'alimentació han canviat i són peixos que ja no en tenen».

L'estudi, a més d'analitzar espècies, ha realitzat enquestes a la població de diferents edats i cultures per analitzar els hàbits alimentaris. «La gent jove menja menys peix i menys tipus d'espècies. Els catalans que consumeixen peix amb més freqüència ho fan fins a tres o quatre vegades per setmana i són majoritàriament procedents de diferents cultures, sobretot africanes». Lloret posa el focus als nous consumidors per remuntar la incorporació del peix a la dieta.

Alhora reflecteixen que la pesca pot condicionar la disponibilitat d'aquests àcids, donat que hi ha hàbitats emblemàtics que són molt vulnerables als impactes antropogènics de la pesca com són els fons de maërl, també coneguts amb el nom de grapissar.

La importància de l'omega-3

L'estudi també destaca la necessitat d'incorporar àcids grassos omega-3 d'origen marí a la dieta pels diferents beneficis que aporta a la salut.

Per exemple en les malalties cardiovasculars, el seu consum ajuda a reduir la mortalitat perquè contribueixen a disminuir els nivells de triglicèrids, l'agregació de les plaquetes i les arrítmies.

També contribueix a la prevenció de determinats tipus de càncer com per exemple al càncer colorectal i de pròstata, al càncer de mama o al càncer hepàtic.

Alhora, estudis demostren que poden ser beneficiosos per a l'estructura i bon funcionament del cervell, ja que són components clau del teixit cerebral, combatent problemes de salut mental com l'Alzheimer o l'esquizofrènia.

L'estudi, dut a terme durant un any i mig, ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) de la Unió Europea.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook