La interconnexió elèctrica de la MAT, la línia de 400 kV que creua soterrada els Pirineus, ha generat en quatre anys un estalvi acumulat de 528 milions d'euros per al sistema elèctric espanyol. La polèmica i costosa infraestructura, que es va soterrar en topar amb la forta oposició del territori per l'impacte ambiental, enllaça l'estació elèctrica de Santa Llogaia d'Àlguema amb Baixàs (França).
L'obra va costar 700 milions d'euros finançats a parts iguals entre Espanya i França i va comptar amb una subvenció de 250 milions de la Unió Europea. El soterrament, que discorre al llarg de 64,5 quilòmetres entre l'Alt Empordà i la Catalunya Nord, va fer disparar els costos i quatre anys després de la seva entrada en fase comercial ja n'ha amortitzat els costos.
Red Eléctrica va fer balanç ahir de la interconnexió de la línia de 400 kV -320 kV al seu pas pel túnel dels Pirineus-, que permet l'intercanvi del flux elèctric amb França. Dels 528 milions estalviats, 422 corresponen al mercat diari i 106 a ingressos addicionals per al sistema per rendes de congestió, un terme que fa referència al preu que els «agents de mercat» paguen per utilitzar la interconnexió, tal com explica el director d'operació de la companyia, Tomàs Domínguez.
Abaratir costos
Les interconnexions són enllaços elèctrics que faciliten l'intercanvi d'energia entre països veïns, de tal manera que es beneficien uns a altres, augmentant la competitivitat dels mercats i minimitzant el cost de l'energia. De fet, l'estalvi per al sistema elèctric espanyol es deuria al fet que el preu de l'electricitat a França és inferior al de l'Estat i, per tant, importar-ne a través d'aquesta interconnexió abarateix el cost de la que es consumeix a Espanya.
El soterrament va suposar un important repte tecnològic i la majoria de la línia soterrada s'estén en territori francès (33,5 quilòmetres), mentre que la resta ho fa en sòl català (31 quilòmetres). En arribar a la Jonquera, la línia creua els Pirineus a través d'un túnel de 8,5 quilòmetres i 3,5 metres de diàmetre. L'energia pot circular-hi en les dues direccions entre els dos països. Amb la interconnexió s'ha passat dels 1.400 als 2.800 MW d'intercanvi elèctric.
La longitud i el soterrament requerien que l'electricitat circulés en corrent contínua i no alterna, que és la que circula en la major part de les línies. Per a l'obra es van utilitzar cables fets de coure recoberts de polietilè reticulat, i era la primera vegada que s'utilitzava aquest material en aquest nivell de tensió i potència.
Domínguez assegura que el soterrament de la línia va ser una obra pionera i defensa que cal incrementar la interconnexió elèctrica de l'Estat per assolir els objectius europeus i incrementar l'estalvi en costos. «És un repte complex que necessita el suport de la ciutadania», subratlla.
En aquest període, la interconnexió ha reduït en un 30% de mitjana la diferència de preus entre Espanya i França en el mercat diari, passant de 16,72?/MWh el 2014 a 11,58?/MWh en el primer semestre del 2019. També ha incrementat un 55% els ingressos de congestió (de 72 milions d'euros el 2015 a 112 milions el 2018).
Sense efecte en la factura
L'estalvi acumulat representa entorn a uns 3 euros de mitjana per cada ciutadà de l'estat espanyol, però això no s'ha traduït a la factura elèctrica perquè en aquesta hi intervenen altres paràmetres, diuen des de la companyia.
Des de la posada en funcionament de la interconnexió a Santa Llogaia, l'Estat ha aconseguit doblar la ràtio d'intercanvi energètic passant de l'1,4% al 2,8%. Tot i això, aquesta xifra segueix lluny de l'objectiu de la Unió Europea, fixat en el 10% de la capacitat energètica del país per el 2020 i el 15% per al 2030. És per això que Red Eléctrica treballa per materialitzar noves interconnexions: una al golf de Biscaia i dues més que creuarien els Pirineus Orientals.
La falta d'interconnexions amb Europa deixa Espanya en una situació d' «illa energètica». Donada aquesta situació, l'Estat és importador d'energia entre els mesos de març i octubre, mentre que a l'hivern n'exporta. «A l'estiu tenim menys producció eòlica i hidràulica i a més incrementa la demanda», ha subratllat Domínguez.
