La Taula d'entitats del Tercer Sector va organitzar ahir una jornada a Barcelona amb diferents representats d'institucions catalanes i municipals on es va reclamar comptabilitzar la renda.

L'acte, que es va organitzar a l'Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya i va comptar amb el Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD), va girar entorn a l'impacte de la Renda garantida al món local.

Francina Alsina, presidenta de la Mesa d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va qualificar de «necessària» una ajuda a l'habitatge, ja que «no es valoren les dificultats per pagar el lloguer com a situació d'emergència».

Les entitats insten així al Govern a crear una prestació d'habitatge que complementi la renda garantida, com asseguren que ja passa al País Basc. Segons asseguren, s'està fent una «lectura massa restrictiva de la llei» a l'hora de comptabilitzar les ajudes per situacions d'emergència i el lloguer, i critiquen que no es cobreixi en aquests casos tenint en compte elmoment «d'emergència habitacional» que viu Catalunya.

Així mateix reclamen augmentar el parc d'habitatge social del 2% al 15%, ja que és «clarament insuficient» per fer front a una situació «agreujada» pel preu «desorbitat» dels lloguers.

La jornada havia de comptar amb la intervenció del secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori, però la ponència finalment es va fer a càrrec de Mercè Darnell, cap del programa de necessitats bàsiques de Càritas Barcelona. Darnell va instar a deixar de posar el pobre «sota sospita» i de pensar que el pobre «és ximple i corrupte».

Segons la ponent, aquesta «és l'arrel de molts problemes en la gestió de la renda garantida». També va insistir que «la renda garantida no pot ser condicional perquè si calen requisits es deixa fora les persones que no tenen permís de residència, que estan al carrer o els que no tenen prous anys d'empadronament».

La responsable va avisar que «mentre la renda garantida estigui restringida, els pobres més pobres no hi podran accedir», i va assegurar que «fins i tot quan treballen i tenen una feina continuada, hi han de poder accedir perquè treballar també comporta despeses com ara transport, guarderies, etc.», va concloure.

Al llarg de l'acte diverses entitats van explicar la seva experiència municipal en polítiques de renda garantida, i també es va parlar del seu funcionament al País Basc, on fa temps que es dona una prestació complementària d'habitatge, i també a França.

El 2018 l'entitat va atendre 69.000 llars i 220.000 persones, i enguany està destinant 3 milions d'euros anuals en ajudes directes.

Situació «d'emergència»

A Catalunya, amb l'ajuda de la renda garantida de 644 euros al mes per a una persona, fixada segons l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, i el preu mitjà del lloguer a 698,36 euros, la persona beneficiada per la renda garantida necessitaria 34,36 euros de més per poder pagar-lo, segons l'entitat.

Segons van explicar, només a l'entorn de Barcelona, es calcula que hi ha gairebé 1 milió de persones en situació d'exclusió residencial, segons un estudi de 2018 de Càritas de Barcelona. A més, van subratllar que 944.000 persones viuen en una situació de pobresa severa per «l'elevat preu de les despeses en l'habitatge», i un 4% de la ciutadania catalana, 300.000 persones, viu amb inseguretat de no saber si la faran fora de casa.

Alsina també va avisar de l'amenaça que suposa l'arribada d'una altra recessió, que ha anunciat el Fons Monetari Internacional (FMI), per al 20% de població de Catalunya que es troba en situació de pobresa «cronificada».