L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va condemnar ahir els actes violents que es van dur a terme el dimecres a la nit a la ciutat. Els va atribuir a «un grup organitzat» i «no independentista». «Estem a Girona, tots ens coneixem i tots veiem les cares de les persones que estan al capdavant dels aldarulls», va dir Madrenas concretant que «són persones desconegudes pels mateixos moviments i entitats independentistes». Amb aquestes paraules deixava entreveure que hi havia infiltrats en els disturbis.

«La forma d'actuar d'aquests grups és totalment organitzada amb un estàndard clàssic de la violència urbana, i això aquí a Girona no s'havia vist mai», va afegir. Madrenas també va destacar que les tres persones detingudes pels aldarulls «es desconeix que tinguin un vincle amb el moviment o associació independentista».

La condemna dels actes violents va arribar 20 hores després que es produïssin. Mentre el centre de Girona es cremava el dimecres l'equip de govern de l'Ajuntament no donava senyals de vida. La reacció de l'alcaldessa va arribar a quarts d'una i va ser només a través d'un missatge a Twitter. «Aquest vandalisme és inacceptable, i alhora un greu error estratègic en el camí cap a la independència. La incessant repressió de l'Estat no ens pot fer perdre la intel·ligència, aturem el que està passant, investiguem d'on surt, i fem camí a la nostra manera: pacíficament», va piular. Madrenas va «estar pendent del que passava» el dimecres a la nit i va dir que va quedar «colpida» i «impressionada» en veure alguns dels aldarulls «desproporcionats» que es produïen.

L'oposició

Alguns equips de l'oposició de Girona també es van mantenir en silenci mentre es produïen diferents actes violents a la ciutat. Només la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va piular: «Veient imatges de Girona. Sempre he defensat el mateix. Concòrdia i pau». I el portaveu de Cs, Daniel Pamplona, va escriure: «Crema Girona a les mans dels CDRs». Ni Guanyem, ni ERC van dir res.

Preguntat sobre els fets, el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas va mostrar ahir el seu desacord amb els actes violents de dimecres a la nit i va afirmar en aquest diari que la seva formació aposta per «la desobediència civil no violenta». «Hi ha hagut actituds individuals que no compartim», va afirmar Salellas, matisant que aquella nit van passar moltes més coses. El regidor va destacar que hi va haver molts «excessos per part de les forces policials, que es van llançar pilotes de goma i que es va ferir molta gent que només intentava defensar-se».

D'altra banda, el portaveu d'ERC, Quim Ayats, va definir els actes violents com a «fets aïllats i minoritaris». Pel regidor, el moviment independentista són les 25.000 persones que van sortir a manifestar-se dilluns de forma «pacífica i cívica» a Girona o les «Marxes per la Llibertat»; i no el grup minoritari que va cremar contenidors a la ciutat. «Condemnem la violència vingui d'on vingui», va sentenciar, afegint que també hi ha hagut «actuacions policials d'una minoria que no estan dins els protocols i que s'han d'investigar».

Ayats també va respondre que «quan més aviat responem i cridem a la calma, millor», al ser preguntat pel paper de Madrenas davant dels aldarulls. Més clar va ser el portaveu de Cs. Pamplona va criticar que Madrenas va reaccionar «tard» davant d'«aldarulls molt greus» i que a més ho va fer a través de les xarxes socials i no fent declaracions. «Ha de donar la cara com alcaldessa i criminalitzar la violència, així com donar suport a totes les forces de seguretat», va concloure. Per la seva banda, Salellas va destacar que no es pot «donar una resposta en calent» perquè aquestes coses són noves a la ciutat i «sempre va bé deixar un marge per veure què ha passat» i després respondre.

El PSC també va sortir ahir a valorar el moment que està vivint Girona. «Si qualsevol representant democràtic actua sense tenir en compte les normes i lleis, no pot demanar després que la gent actuï segons el mateix marc que regula els drets i també els deures de tothom», va afirmar la portaveu socialista, Sílvia Paneque. Davant d'això va demanar «actuar amb respecte i moderació». Paneque també va explicar que està «disposada a treballar per tornar Girona i Catalunya a una situació de normalitat i de benestar per a tothom sense excepcions».

Banderes i pancartes

La bandera espanyola tornava ahir a estar col·locada a la façana de l'ajuntament de Girona. Però estava baixada igual que la catalana, la de la ciutat i l'europea. Ciutadans va registrar ahir una instància en la qual demana la revisió de les càmeres de seguretat per tal d'identificar la persona que va treure la bandera espanyola i va posar-ne una de negra, la de «no rendició».

D'altra banda, la Junta Electoral ha fet marxa enrere i permet ara a l'Ajuntament penjar la pancarta «Llibertat d'expressió» a la façana, segons l'ACN. La junta electoral diu que «tots els drets reconeguts expressament» a la Constitució poden «ser reivindicats en pancarta». De moment, no la penjaran perquè ja hi ha el cartell amb el lema «Llibertat presos polítics i exiliats» creuant la plaça del Vi.